Resultats de la cerca

Estudià i practicà també la medicina Fou conegut també com a Peletarius És autor de Algebra 1554, De constitutione horoscopi, De peste compendium 1563, etc Edità els Elements d’Euclides 1559, amb diversos comentaris Escriptor del grup de la Pléiade, es relacionà amb PRonsard i Jdu Bellay i publicà, entre d’altres, unes Oeuvres poétiques 1547, L’amour des amours 1555, diverses traduccions i un tractat d’ortografia

Estudià medicina i fou cirurgià d’un vaixell que participà en la batalla de Navarin 1828 De tornada a París, es dedicà a la literatura, començant per novelles d’aventures, que aviat abandonà pel gènere de costums i la novella històrica Latréaumont 1837, Arthur 1838 i Mathilde ou Mémories d’une jeune femme 1841 Més endavant insistí en la descripció dels ambients baixos de París, i assolí un èxit extraordinari amb Les mystères de Paris 1842-43, èxit que Le juif errant 1844-45 superà És autor, també, de Les sept péchés capitaux 1847-49, Le diable médecin 1855-57, etc

Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una…

Seguí estudis de medicina Publicà els seus primers articles en Le Globe 1823 i altres revistes romàntiques, i fou amic de VHugo i d’Ade Vigny El seu primer estudi, Tableau historique et critique de la poésie française au XVI e siècle 1928, presenta la poesia romàntica com un retorn a la de Ronsard Intentà el conreu de la poesia, com en Les consolations 1830, per exemple, però fracassà, i després es dedicà sobretot a la crítica literària Critiques et portraits littéraires 1832-39 D’aquesta època data també la seva única novella, Volupté 1834 Cap al 1835 rompé definitivament amb…

Després d’haver iniciat estudis de medicina, es dedicà de ple a la literatura La publicació de la seva primera obra important, Madame Bovary 1857, fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social, a causa de l’amoralitat que hom veia en el comportament de la protagonista El llibre fou condemnat més pel fet de constituir una dura crítica de l’empremta ideològica burgesa sobre una ànima ingènua que no pas per la conducta d’Emma Bovary És la mateixa mena de crítica que hi ha al Dictionnaire des idées reçues 1911 i a Bouvard et Pécuchet 1877, ambdues obres publicades després…

Alumne brillant, començà a escriure poesia a catorze anys Seguí estudis de música, medicina, dret i dibuix, però, interessat només per la literatura, el 1828 fou introduït al cercle literari de Victor Hugo, on conegué Nodier, Vigny i Sainte-Beuve La influència romàntica s’aprecia ja en els Contes d’Espagne et d’Italie 1830 El 1832 debutà en el teatre amb Un spectacle dans un fauteuil , que recull un drama, La coupe et les lèvres , i una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles , obres destinades a ésser llegides i no representades L’any següent publicà dues obres dramàtiques més…

Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a…

Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927,…

Literatura catalana Un dels signes d'identitat de Catalunya és la consideració de la llengua com un element clau per al desenvolupament del país Tant és així que, cada any, una gran varietat d'autors esdevenen part de l'immens llegat literari del país gràcies a la seva voluntat d'expandir coneixements a tot el món Jordi Gispert va substituir el fundador de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que després de trenta-set anys al capdavant de l’establiment es va jubilar © Llibreria 22 El 2015 va ser l'any Ramon Llull, la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…