Resultats de la cerca

Residí probablement a la cort d’Elionor d’Aquitània És autor del Roman de Troie ~1165, el qual inicià la narrativa medieval sobre el tema de guerra de Troia

Autor de biografies històriques sobre sant Agustí, santa Teresa, Felip II, etc, i de novelles, entre les quals L’Infante 1920, pren com a tema la història de la conspiració de Vilafranca de Conflent als primers temps que seguiren el tractat dels Pirineus

Des de la seva primera novella, Lady Black 1971, el tema de l’homosexualitat fou una constant en la seva obra Evolène 1972, Les loukoums 1973, Le coeur qui cogne 1973, Killer 1975, Kurwenal 1977, Je vis où je m'attache 1978, Portrait de Julien devant la fenêtre 1979, Le jardin d’acclimatation 1980, premi Goncourt, Romances sans paroles 1983 i L’espérance de beaux voyages 1984-85 Publicà també tres volums de Théâtre 1974-75, 1976 i 1981

Formà part del grup Jove Dreta de la narrativa francesa amb les novelles L’Europe buissonnière 1949, Les enfants du Bon Dieu 1952 i L’humeur vagabonde 1955 Reflectí el tema de l’esperit bohemi tenyit d’una poesia melangiosa en Un singe en hiver 1959, portada al cinema per H Verneuil el 1962, Monsieur Jadis 1970 i en els relats de Quat’ saisons 1975 Conreà també l’assaig Certificats d’études 1977 i Ma vie entre les lignes 1982, de caràcter autobiogràfic

Fill del crític Ramon Fernández Agregat d’italià, el 1957 fou professor de l’institut francès de Nàpols i publicà assaigs sobre literatura italiana Le roman italien et la crise de la conscience moderne 1958 i L’échec de Pavese 1967 Les seves novelles insisteixen sovint en el tema de l’homosexualitat Porporino ou les mystères de Naples 1974, L’étoile rose 1978, Signor Giovanni 1980, aquesta darrera sobre les circumstàncies de la mort de l’arqueòleg JJWinckelmann, Dans la main de l’ange 1982, premi Goncourt, i L’amour 1986

Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939 A partir del 1940 collaborà amb el règim de Vichy Exiliat a Suïssa 1944-51, desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials Destaquen tres novelles on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica Heureux les pacifiques 1946, Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts 1949, i La fosse de Babel 1962, així com Le Visage immobile 1980 És autor d’assaigs La Bible, document chiffré , 1950 Approches de la nouvelle gnose , 1981…

La producció literària dels canadencs de parla francesa fou, a mitjan s XIX, molt precària, i únicament se'n destacà el poeta i historiador Michel Bilbaud 1782-1857 L’aparició de l' Histoire du Canada 1845-48 de François Xavier Garneau 1809-66 inicià el moviment romàntic, anomenat École Patriotique de Québec Joseph Octave Crémazie 1827-79, Louis Fréchette 1839-1908 i Raymond-Henri Casgrain 1831-1907 en foren els màxims representants en poesia En la novella històrica i costumista es destacaren Antoine Gérin-Lajoie 1824-82 i Philippe Aubert de Gaspé 1786-1871 L’École Littéraire de Montreal,…

Agregat de filosofia 1942, participà en la Resistència i collaborà 1947 amb Jean Vilar en la fundació dels festivals d’Avinyó Autor teatral Les incendiaires , 1945 Maguelonne , 1950 Les albigeois, 1955, entre altres peces i de novella Une fille pour l’été 1952 i Le tiers des étoiles 1972, és conegut sobretot per les seves postures polítiques i religioses convertit al catolicisme 1965, se separà del grup gaullista 1966 i fou redactor del “Nouvel Observateur” Intervingué en els Fets de Maig del 1968, sobre els quals escriví la novella La perte et le fracas 1971 Tingué una gran ressonància la…

Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error…

Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset 1958-96 i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novellística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic L’eau grise 1951, Les orphelins d’Auteuil 1956, Bleu comme la nuit 1958, Un petit…