Resultats de la cerca

El 1905 installà el seu estudi a la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia Fou guardonat amb les medalles d’or de l’Exposició Aragonesa 1886, les Exposicions Universals de Barcelona 1888 i de París 1889 Mantingué una estreta relació amb Joan Maragall, del qual feu diversos retrats Feu també una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888 El seu net és el dissenyador industrial  Rafael Marquina i Audouard

A partir del 1982 cobrí diverses edicions de la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana i diverses competicions sota la tutela de la Federació Catalana de Ciclisme, la UFEC i altres entitats

Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, nombroses competicions de ciclisme i diverses edicions dels Campionats del Món d’atletisme i de la Copa del Rei de vela, entre altres esdeveniments Collaborà a Mundo Deportivo , La Vanguardia , El País i l’Agència EFE, entre altres mitjans

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona i a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona Treballa de fotògraf d’ençà del 1974 i ha escrit sobre fotografia en publicacions com “Ajoblanco” —de la qual fou cofundador—, “Zoom”, “Papel especial” —que fundà— i “El Correo Catalán” Ha estat el promotor de les diverses edicions de la “Primavera Fotogràfica a Barcelona” i de les mostres “World Press Photo” i “Fotopress” Ha exposat a Barcelona, Madrid, Londres i Nova York

Especialitzat en la fotografia de vaixells clàssics i paisatges oceànics, la seva obra cerca l’estètica de la navegació i de l’oceà i la interacció entre el vaixell, l’aigua, les onades i el cel Produeix, sobretot, obres fotogràfiques Utilitza pellícula i una càmera dels anys cinquanta i elabora còpies de laboratori de forma manual i per edicions limitades Cada còpia és única ja que cadascuna està revelada de manera artesanal El seu treball s’exhibeix en nombroses galeries dels EUA Ocasionalment ha publicat les seves fotografies en revistes especialitzades És autor del llibre The Spirit of…

Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…

De formació autodidàctica, inicià l’activitat professional documentant gràficament la Transició espanyola a la revista Cambio 16   l’any 1972, de la qual fou corresponsal a Barcelona 1973-75, amb fotografies com La senyera catalana 1976 o La signatura de la Constitució 1978 L’any 1972 fundà també amb altres fotògrafs l’Agència Popular Informativa API, i el 1979 féu la primera exposició individual a la Galeria Spectrum de Barcelona 1979 L’any següent cofundà l’agència fotogràfica Cover , que dirigí en 1980-84 i 1991-94 Ha estat editor i fotògraf de nombroses revistes culturals com ara Madrid…

La fotografia submarina o fotosub consisteix a fotografiar el desenvolupament complet o parcial d’una immersió Es realitzen proves d’ambient, de fauna i de macrofotografia El vídeo submarí o videosub consisteix en la realització d’un audiovisual a través d’imatges de vídeo capturades durant una immersió També existeix l’especialitat de fotografia submarina en apnea, que es basa a fotografiar tantes espècies de peixos com sigui possible a pulmó lliure en un temps determinat El pioner de la fotografia subaquàtica fou el naturalista francès Louis Boutan al final del segle XIX, tot i que el 1856…

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…