Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Francesc Peris i Mencheta

Francesc Peris i Mencheta
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra…
Bertie Ahern
Política
Nom amb el qual és conegut el polític irlandès Bartholomew Patrick Ahern.
Estudià economia a la Universitat de Dublín i a la London School Economics, i fou elegit diputat al parlament irlandès el 1977 pel Fianna Fáil , del qual fou vicepresident 1983-94 i elegit president el 1994 Alcalde de Dublín 1986-87, ministre d’estat 1982, de treball 1987-91 i de finances 1991-94, el 1997 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou confirmat en les eleccions del 2002 i en les del 2007 gràcies, sobretot, a les seves mesures econòmiques que situaren Irlanda entre els estats amb un ritme de creixement més elevat de la Unió Europea Fou destacada també la seva …
Martí Soler i Vinyes
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Exiliat a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola 1947, estudià arquitectura a la Universidad Nacional Autónoma de México i tipografia a la UNESCO, matèria que impartí des del 1979 a la Universidad Iberoamericana de Ciutat de Mèxic Iniciat de molt jove en feines editorials com a corrector de proves amb el seu pare, del 1959 al 1966 treballà a l’editorial Fondo de Cultura Económica FCE, i aquest any s’incorporà a l’editorial Siglo XXI, de la qual fou subdirector i gerent, entre altres càrrecs, fins el 1993 El 2003 es reincorporà a FCE La seva contribució com a impulsor d…
Moon Jae-in
Història
Política
Polític coreà.
Nasqué en un camp de refugiats procedents de la República Democràtica Popular de Corea El 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Kyung Hee de Seül, interromputs fins el 1978, anys durant els quals fou empresonat pel seu activisme contra el règim de Park Chung-hee i complí el servei militar Graduat el 1980, el 1982 establí un despatx d’advocats conjuntament amb el també futur president Roh Moo-hyun , on ambdós defensaven sindicalistes i activistes polítics perseguits pel govern Amb el restabliment de la democràcia 1987, Roh fou elegit president i nomenà Moon secretari d’Afers Civils…
Marc Aureli Vila i Comaposada
Geografia
Política
Geògraf i polític.
Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…
Wilhelm von Humboldt
Lingüística i sociolingüística
Política
Polític, pedagog, filòsof i lingüista alemany.
Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…
Gabriel Cortès i Cortès
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Teatre
Escriptor, historiador i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre…
, ,
Joan Ballester i Canals
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter, editor i activista catalanista.
Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment independentista…
Nikolaj Ivanovič Bukharin
Economia
Història
Política
Polític, economista i teòric marxista rus.
Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…
racisme
Política
Sociologia
Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.
De fet és una forma activa d’etnocentrisme, comuna a tots els grups humans El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes Alguns autors anglesos —R Kipling n’és el representant més contemporani— defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món A França, Henri de Boulainvilliers havia estat ja l’iniciador —amb les seves obres, totes pòstumes— de la formulació teòrica del racisme, en intentar demostrar…