Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
nació sense estat
Política
Sociologia
Comunitat que manté una identitat cultural, una història comuna i una forta implantació en un espai territorial ben delimitat, però que està mancada d’un estat propi.
Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles
tirà | tirana
Història
Política
Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat
reserva d’indis
Història
Política
Cadascuna de les zones d’Amèrica del Nord on viu confinada, a partir de la llei Dawes Severalty Act (1887), la població indígena.
Actualment hi ha uns 650 000 indis repartits en un centenar de reserves als EUA i en unes dues mil al Canadà Intent extrem de posar fi a la política de genocidi, recolzava sobre el pressupòsit que els indis ja eren ben a prop de llur extinció i, doncs, que ja no oferien cap mena de perill per als blancs Als països d’herència hispànica, per bé que mai no foren decretades aquestes reserves, l’acorralament hi fou semblant, i en són testimoni les zones de refugi i àdhuc llur progressiu empetitiment
reformisme
Història
Política
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s XX per molts partits socialistes europeus l’alemany, el laborista anglès, etc el…
parlamentarisme
Política
Dret constitucional
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el govern és, en…
política
Política
Conjunt d’activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats.
Si hom considera, però, que actualment, en la gran majoria de les societats, aquestes relacions són unes relacions de poder i que el poder hi és institucionalitzat sota la forma d’estats, és prou explicable que, generalment, hom redueixi l’àmbit d’aquesta definició a les relacions entre els ciutadans i l’estat o entre diversos estats Tal com és entès normalment, doncs, el terme comprèn, d’una banda, les teories sobre el govern de la societat i, de l’altra, les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics La política, en el seu aspecte teòric, és el tema d’estudi de la filosofia…
utopia
Política
Concepció imaginària d’un govern ideal.
El seu ús es remunta a l’humanista anglès Thomas More, que en la seva obra Utopia 1516 descriu una situació ideal i imaginària, amb una forta intencionalitat crítica de la societat del seu temps En aquest sentit la inspiració platònica hi és evident, especialment de La República i Les Lleis , on Plató descriu “el millor estat de coses possible” També hi és ben clara la influència augustiniana La ciutat de Déu, que és present també en l’italià TCampanella Civitas Solis , 1602 i en l’anglès FBacon New Atlantis , 1626 El sentit crític de les utopies —sobretot religioses— i llur…
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…
franquisme
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…
talibà
Política
Individu d’un grup polític afganès.
Aquest mot, que textualment significa ‘estudiant’ en llengua paixtu , designa els grups d’estudiants radicals sunnites que crearen una de les guerrilles que operaren en la guerra civil afganesa, iniciada després de la retirada de les tropes soviètiques el 1990 Progressivament, anaren dominant el país, fins que l’any 1996 arribaren a controlar el govern Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions perifèriques del país El govern dels talibans només fou reconegut internacionalment per l’Aràbia Saudita i el Pakistan, i es convertí en refugi d’ Ossama bin Laden i d’ Al-Qā‘ida…