Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Valladolid, fou elegit 1931 diputat a Corts pel PNB i reelegit el 1933, any en què obtingué la plaça de secretari de la diputació de Guipúscoa Fou conseller de Justícia i Cultura en el primer govern basc 1936, càrrec que continuà exercint a l’exili fins el 1960 que fou designat per a substituir el lehendakari Aguirre Cap a la darreria del 1979 retornà definivitament al País Basc i el 16 de desembre lliurà els poders del govern a l’exili En 198084 fou diputat del Parlament Basc per Biscaia Collaborà en diferents òrgans de premsa i fou autor…

Es graduà en medicina el 1974 El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la…

Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar, finalment fou…

Fou agent de duanes, consignatari i armador a Tarragona Diputat per Gandesa 1918 com a republicà, discutí en 1919-20 el projecte d’autonomia de Catalunya de la Mancomunitat Fou senador per Tarragona, i president de les obres del port de Tarragona en 1923-26 i de la cambra de comerç Amb Rovira i Virgili formà part d’Acció Catalana, i el seguí quan aquell fundà 1930 Acció Republicana de Catalunya com a representant d’aquest darrer partit fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 Fou un dels creadors de “La Nau” A l’adveniment de la República, fou uns quants mesos governador civil de…

Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las…

Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde…

Graduat en dret per la Universitat de Hosei Tòquio el 1973, treballà fins el 1986 com a secretari d’un senador del Partit Liberal Democràtic El 1987 fou elegit regidor de Yokohama per aquest partit i, el 1996, diputat al parlament Reelegit des de l’any 2000, fou viceministre d’Afers Interns i Comunicacions en el darrer govern presidit per Junichiro Koizumi  2005 Amb Shinzō Abe  com a primer ministre 2006 ocupà les mateixes carteres, des d’on supervisà les reformes de descentralització i de privatització del servei postal fins al final de la legislatura 2007 Quan el PLD retornà…

El 2008 obrí el blog Free Saudi Liberals, concebut com un fòrum independent i en el qual s’expressaven sobretot opinions favorables a la democratització del règim saudita Detingut i interrogat per les autoritats, fou expulsat del país, però retornà L’any 2012 fou acusat de blasfèmia i d’instigació a l’apostasia Detingut i jutjat al juliol, negà els càrrecs que se li imputaven i defensà la seva condició de musulmà Condemnat a deu anys de presó i a mil fuetades, les primeres 50 les rebé al gener del 2015, bé que la pressió internacional aconseguí aturar temporalment la condemna…

Fill de Pierre Gemayel Advocat i membre del Kataeb Falanges Libaneses, l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad mort en atemptat el 1989 i, posteriorment, per Elias Hrawi El 2000 retornà al Líban després de l’autoimposat…