Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Alejandro Lerroux García
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…
Vicent Cantos i Figuerola
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935
Emiliano Iglesias Ambrosio
Història
Política
Polític republicà.
Adscrit de molt jove al republicanisme federal 1894, fou advocat i redactor de La Unión Republicana de Pontevedra Després de conèixer Lerroux el 1904, el seguí a Barcelona, on s’installà definitivament el 1906 Lloctinent de Lerroux, es destacà per la defensa de Ferrer i Guàrdia —implicat en l’atemptat de Mateu Morral contra el rei— i per les campanyes contra Solidaritat Catalana que féu des d' El Progreso , que dirigí Organitzador de fet del Partit Republicà Radical, en emigrar Lerroux a França 1908 restà al país com a cap del lerrouxisme Elegit regidor…
Diego Martínez Barrio
Història
Política
Polític.
En un principi partidari de Lerroux, signà el manifest del Comitè Republicà i fou ministre de comunicacions en el govern provisional Cap de la minoria radical en el Congrés i ministre de governació 1933, es féu càrrec de la presidència del govern amb l’encàrrec de portar a terme les eleccions del novembre d’aquell mateix any Trencà amb Lerroux i fundà el partit d’Unión Republicana, amb el qual participà en les eleccions del febrer del 1936 Es féu càrrec, interinament, de la presidència de la República 1936 El 1945 esdevingué president de la República a l’exili L’any…
Emili Junoy i Gelabert
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític, redactor i en ocasions director de La Publicidad.
El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la…
Joan Botella i Asensi
Política
Dret
Advocat i polític.
Fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista Formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas 1933 Fou ministre de justícia en els governs consecutius presidits per Alejandro Lerroux i per Diego Martínez Barrio 1933
Joaquim Vila i Moliné
Història
Política
Polític republicà.
Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana Fou regidor de Barcelona en dues ocasions 1905 i 1913
Josep Estadella i Arnó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Metge, polític i poeta.
Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del treball sota els governs Lerroux i Samper 1933-34 Com a poeta, publicà Campànules 1923, Clarors 1925, Floralesques 1928, L’argall 1931, Arquimesa 1936 i Corrandes i madrigals 1946
Laureà Miró i Trepat
Història
Política
Polític republicà.
Membre del Partit Republicà Federal, fou vicepresident de l’Associació Escolar Republicana 1901 Ja dins de la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i, unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 i també el 1910 i el 1914 De la UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista 1912 i fou director de La Publicidad
Rufino Blanco Fombona
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític veneçolà.
Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917