Resultats de la cerca

Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president…

Efectuà estudis arqueològics a l’Àsia Menor i a Grècia i publicà diverses obres sobre numismàtica i epigrafia Durant la tercera República fou diputat de centreesquerra, senador, ministre d’instrucció pública 1876 i d’afers estrangers 1877-79 i president del consell de ministres 1879

Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…

Fill d’un cuiner de la Royal Navy i d’una prestamista, es graduà en ciències i enginyeria a les universitats de Malta 1937 i 1939 i Oxford 1941 Després d’exercir a la Gran Bretanya com a enginyer, el 1943 retornà a Malta Ingressà aleshores al Partit Laborista, del qual esdevingué aviat un membre destacat, i el 1949 líder fins l’any 1984 Després de la Segona Guerra Mundial fou diputat al Parlament autònom des del 1947, i també ministre per a la reconstrucció i vice-primer ministre El 1955 esdevingué primer ministre, i, des d’aquest càrrec, pressionà la Gran Bretanya amb l’objectiu d’obtenir…

Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa Després de la victòria d’ Annual 1921 es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc El 1925 atacà el territori francès llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947 el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir…

Com a president del Sinn Fein 1917-26 i president de la clandestina Irish Republic, tingué una destacadíssima participació en les lluites per a l’alliberament d’Irlanda Per la seva participació en la revolta del 1916 fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d’ésser ciutadà nord-americà Rebutjà l’acord que creava l’Estat Lliure d’Irlanda 1921 i, comandant els elements més radicals del Sinn Fein, exigí la total independència per a tota l’illa i boicotejà el parlament irlandès El 1926 abandonà aquesta actitud i organitzà un nou partit, el Fianna Fáil, del qual…

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més característics…

Collaborà en el diari La Montagne 1905-12 fou cofundador de Le Cri Catalan 1907, conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929 Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador 1927 i membre de la comissió d’afers estrangers, i alcalde de Perpinyà 1929-35 Durant la guerra de 1914-18 féu votar una llei llei Dalbiez que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats

Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i la UCR…