Resultats de la cerca

Baró de Passfield Membre de la Fabian Society 1854, propugnà la realització progressiva d’una societat socialista, que havia de produir-se a través d’un desenvolupament de les activitats de l’estat en el camp de l’activitat econòmica Com a membre del consell executiu del Labour Party 1915-25, contribuí a la reorganització del partit després de la Primera Guerra Mundial i redactà el programa del partit del 1918, en el qual expressà la seva concepció evolutiva i gradual de la construcció del socialisme Fou catedràtic d’economia a Londres 1895, diputat 1922 i ministre de comerç 1924 i de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Sydney Membre del Partit Liberal i diputat des del 1974, fou primer ministre assistent 1977 i tresorer federal 1977-83 Cap de l’oposició i líder del Partit Liberal del 1985 al 1989, al gener del 1995 en tornà a ésser nomenat màxim dirigent i en les eleccions del març del 1996 la coalició encapçalada per Howard s’imposà al Partit Laborista Reelegit els anys 1998, 2001 i 2004, afavorÍ la liberalització econòmica, alhora que les seves restriccions a la immigració donaren lloc a crítiques dins i fora del país El 2003 donà suport a la coalició internacional…

Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’exèrcit Diputat pel Partit Laborista 1948, on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l’Exchequer 1967-70 i secretari de l’interior 1965-67 i 1974-76, càrrec des del qual afavorí la despenalització de l’homosexualitat i de l’avortament Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea 1977-81, des d’on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu El 1980 abandonà el partit laborista, a causa de…

S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu L’òrgan del partit fou Endavant 1945-68, editat a França i dirigit per Josep Pallach El 1968, per raons conjunturals i ideològiques, el moviment es…

Liderat per William Cosgrave  té l’origen en el Cumann na nGaedheal Partit dels Irlandesos, partidari de l’Estat Lliure d’Irlanda sorgit del tractat angloirlandès del 1921, que es presentava com a garant del pragmatisme i l’estabilitat, i que governà del 1923 al 1932 Derrotat pel Fianna Fáil , l’any següent Cosgrave fundà el Fine Gael fusionant el seu partit amb altres formacions Principal oposició al Fianna Fáil, arribà per primer cop al govern en una coalició de cinc partits liderada per John Costello 1948 Després de l’establiment de la República d’Irlanda 1949 derivà cap a posicions de…

Emigrà a Palestina 1934 i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel 1948 ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion  al partit Rafi fundat per aquest El 1968 ingressà al Partit Laborista d’Israel   — format per la fusió del Mapai, el Rafi i l’Ahdut ha'Avoda — , el qual presidí en 1977-92 Primer ministre abril-juny del 1977 i líder de l’oposició durant l’etapa de govern del Likud  1977-84, en 1984-86 presidí un govern d’unitat nacional laborista-Likud Després de la…

Després d’acceptar la Reform Act de l’any 1832, Robert Peel reorganitzà el vell partit entorn del nucli del Carlton Club 1831, l’anomenà Conservative Party i el dotà d’una organització central fora del Parlament Després de la derrota electoral del 1852, Benjamin Disraeli  el reorganitzà i li donà els fonaments ideològics els principis bàsics, formulats definitivament el 1872 al Crystal Palace, eren mantenir les institucions del país, defensar l’imperi colonial i elevar la condició del poble La Reform Act del 1867, en ampliar el cos electoral, forçà el partit a crear una organització de masses…

Estudià agricultura i en 1943-48 fou oficial de la divisió jueva Palmach, que lluità al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial El 1948 defensà Jerusalem en la primera guerra araboisraeliana guerres araboisraelianes , i fins el 1968 ocupà càrrecs a l’exèrcit israelià, entre els quals, cap d’estat major 1964-68 Ambaixador als EUA 1968-73, fou diputat des del 1974 pel partit laborista, que liderà en 1974-77 anys en què també succeí Golda Meir com a primer ministre, i des del 1992 Ministre de Defensa en el govern d’unitat de 1984-86 i en 1986-90 en el govern del Likud presidit per IŠamir…

Nascut a Anglaterra, retornà amb els seu pares al país d'origen, Austràlia, quan era un infant Es graduà en economia a la Universitat de Sydney i més tard estudià filosofia a Oxford Després d’una temporada com a seminarista catòlic, exercí el periodisme El 1994 fou elegit diputat al Parlament australià pel Partit Liberal Ocupà les carteres de treball 1998-2001 i de sanitat 2003-07 amb John Howard  com a primer ministre, i el 2009 aconseguí el lideratge dels liberals i esdevingué cap de l’oposició al Parlament Tot i perdre les eleccions del 2010 davant els laboristes, al setembre…

Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher  com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que conduïren…