Resultats de la cerca

Fou empresonat diverses vegades per les seves accions autonomistes Fundà la revista Narodna Misao 1902 i el Partit Camperol Croat 1904 Ministre d’instrucció pública en un govern de coalició 1925-26, passà després novament a l’oposició i morí a conseqüència de les ferides d’un atemptat que sofrí en el parlament

Fou deixeble de Sòcrates Quan Lisandre prengué Atenes 404 fou designat com un dels trenta tirans que governaren la ciutat dins un règim de terror Morí en lluita contra Trasibul, que reeixí a restablir la democràcia Hom en coneix pocs fragments de l’obra literària, que fa pensar en la d’Eurípides

Fou dirigent de l’Esquerra Universitària 1930 i fundador i primer secretari polític de les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol Oposat a la fusió del BOC amb l’Esquerra Comunista, fou separat del POUM gener del 1936 i passà a militar de primer a la Federació Catalana del PSOE i després al PSUC Morí assassinat

Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la República Dominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas

Fou membre del Congrés diverses vegades 1827, 1829, 1833 El 1835 abandonà Tennessee i s’uní als resistents texans d’El Álamo, on morí Escriví A Narration of Life of David Crockett of the State of Tennessee 1834 La seva figura, representativa de l’aventurer i el pioner, fou àmpliament exaltada i mitificada en la literatura de frontera nord-americana

Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçalà les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932 Morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l’avanç de les tropes militars revoltades Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista

Alt funcionari del govern de front popular, en començar la Segona Guerra Mundial s’adherí a la Resistència Fou responsable de la coordinació dels moviments resistents de la zona sud i, més tard, creà els Mouvements Unis de la Resistance i organitzà una xarxa administrativa clandestina Detingut per les SS el 1943, morí a causa de les tortures que li foren infligides

Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis

El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat

Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí