Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, s’especialitzà en dret urbanístic, i posteriorment es diplomà en institucions europees Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976, fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980, de la qual fou membre del Comitè Executiu Nacional 1982-84 i president del Consell Nacional 1984-86 Posteriorment ha estat secretari general 1986-88, president 1988-91, vicesecretari de la Mesa del Consell Nacional de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC fins el 1999, i membre de la Comissió per la Refundació del Catalanisme 2007 Des del 2008 és…

Llicenciat en ciències econòmiques, l’any 1961 inicià la seva activitat política com a responsable de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya El 1974 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya i posteriorment participà en la constitució 1978 del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Ha estat conseller de la Generalitat de Catalunya 1979-80, diputat al Parlament de Catalunya 1980-2001, primer tinent d’alcalde de Barcelona 1987-95, senador 1996-99 i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya 1996-99, i des del 2001 és conseller del Tribunal de Comptes, i…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1954, fou pilot de la US Navy 1954-57 Membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà 1962-69, del 1969 al 1973 fou director de programes de promoció econòmica del govern i ambaixador a l’OTAN 1974-75 Secretari de defensa de Gerald Ford 1975-77, durant el mandat del demòcrata J Carter, fou executiu en empreses privades Assessor en armament i sobre el Pròxim Orient de l’administració Reagan, el 2001 George W Bush el nomenà secretari de defensa Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, fou un dels artífexs de l’…

Militant de jove del justicialisme  peronista, es llicencià en dret per la Universitat de La Plata Exercí l’advocacia fins al 1983, en què fou nomenat president de la Caja de Previsión Social El 1987 fou escollit alcalde de Río Gallegos, i el 1991, governador de la província de Santa Cruz reelegit els anys 1995 i 1999 Tot i les crítiques per algunes pràctiques autoritàries, els bons resultats econòmics el projectaren a la política estatal en la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril del 2003, Kirchner fou superat per Carlos Saúl Menem , però aquest renuncià a presentar-se en…

La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…

El 1948 fugí amb la seva família a Síria com a refugiat Es llicencià en dret a la Universitat de Damasc Fou cofundador d’ Al-Fatah  i, des del 1968, membre del Consell Nacional de Palestina i del Comitè Executiu de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina  OAP, del qual esdevingué secretari general el 1996 Des del 1980 estigué al capdavant del departament d’Afers Estrangers d’aquesta organització El 1988 substituí l’assassinat Abu Jihad en la cartera per als territoris ocupats Considerat un dels líders palestins més conciliadors, el 1977 fou un dels primers a propugnar una solució…

Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana Sevilla, on inicià també l’activitat política Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética 1913 i Andalucía 1915, els manifests El Ideal Andaluz 1914 i El ideario de la nacionalidad 1919, la creació del primer Centro Andaluz 1916, el Congreso Andaluz de Ronda 1918, el manifest per a l’autonomia andalusa 1919 i l’editorial Avante 1920 El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment andalús, que…

Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona 1976, fou editor i director de la revista d’història L’Avenç en 1977-84 i coeditor de la revista Saber en 1980-83 Aquest any fou un dels promotors i el primer president de l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català i també fou nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona Desenvolupà també el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB i el 1987 fou designat coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Posteriorment assumí el càrrec de director gerent de l’Institut de…

D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’integrà en la Unión…

Graduat en enginyeria hidràulica el 1964, aquest mateix any ingressà al Partit Comunista Xinès Del 1965 al 1980 treballà en projectes hidràulics, i simultàniament feu carrera política a l’interior del partit Posteriorment ocupà, entre altres càrrecs, la secretaria del comitè central de les joventuts comunistes 1982-85, la secretaria del comitè provincial del partit a Guizhou 1985-88 i la secretaria del partit a la regió autònoma del Tibet 1988-92, on sufocà amb duresa les rebellions antigovernamentals i decretà la llei marcial Del 1993 al 2002 fou membre del comitè permanent del buró polític…