Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…
democràcia de massa
Política
Sociologia
Tipus modern de democràcia, en el qual la intervenció del poble en el govern és fonamentalment despersonalitzada.
L’expressió és emprada en el sentit que, actualment, tant els grups de pressió i l’organització de partits com els mitjans de comunicació de massa i altres factors similars condicionen i àdhuc manipulen talment l’opinió pública, que hom ja no hi pot discernir conviccions ni comportaments personals, sinó més aviat de massa
classe política
Política
Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s’hi.
Formulat per Gaetano Mosca, el concepte ha estat objecte d’un debat terminològic que comporta una qüestió de fons Els autors de la tradició elitista constaten l’existència en totes les societats polítiques d’una minoria de governants —la classe política o dirigent — que exerceix el poder Els marxistes, dins una teoria més àmplia del canvi polític, prefereixen el terme classe dominant , que deté els mitjans de producció D’altra banda, certs autors, com Raymond Aron, proposen el terme de categories dirigents o personal dirigent per denotar el fet que es tracta d’una pluralitat de categories…
discurs de la corona
Política
Discurs pronunciat per un sobirà a l’obertura d’una sessió legislativa.
corona
Política
En les monarquies constitucionals, la institució reial o imperial.
moció de censura
Política
Proposició presentada i votada en una assemblea
legislativa amb l’objectiu de reprovar l’acció del govern i que, en cas de ser
aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per
un d’alternatiu.
Si la moció ateny la majoria dels vots, el govern en qüestió pot presentar la dimissió o bé dissoldre l’assemblea per tal que els electors arbitrin el conflicte que l’oposa al poder legislatiu És el procediment invers a la qüestió de confiança La moció de censura és una de les peces fonamentals del sistema parlamentari, i hom la regula de diverses formes, segons les constitucions A la Gran Bretanya, perquè la moció de censura reïxi només cal una majoria simple Contràriament, la constitució de la V República Francesa imposa moltes més traves, la més important de les quals és que els diputats…
circumscripció electoral
Política
Divisió administrativa electoral a la qual hom atribueix un nombre determinat d’escons a cobrir.
cèl·lula
Política
Element de base de certes organitzacions polítiques, amb un nombre restringit de membres que treballen en una mateixa empresa, viuen en un mateix barri, etc.
Durant molt de temps, hom l’aplicà sobretot a les organitzacions comunistes
búnquer barraqueta
Política
Expressió amb què hom designa els sectors més integristes de la societat valenciana, que es destaquen també per llur posició anticatalana i en contra de la unitat de la llengua.