Resultats de la cerca

Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou secretària d’estat a…

Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona 1935 Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català 1903, secretari de la Federació Escolar Catalana 1904 i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1917 i catedràtic de dret civil català a la Universitat 1932 Fou, encara, membre de la comissió compiladora del dret…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957 Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi 1972 i completà estudis a Leningrad 1981, i ascendí fins al grau de coronel El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena 1994-96 El 1996 substituí Dudàjev assassinat pels russos com a primer ministre i des d’aquest…

Llicenciat en enginyeria, amplià estudis a l’Institut Tecnològic del Rin del Nord-Westfàlia Alemanya, on es graduà el 1960 Posteriorment fou cap de recerca de la corporació aeronàutica Messerschmitt El 1974, el president Suharto  li demanà que tornés a Jakarta, on ocupà alguns càrrecs fins a ser nomenat, l’any 1978, ministre de Tecnologia i Recerca Des d’aquest ministeri impulsà diversos projectes d’alta tecnologia, com la primera indústria aeronàutica del Sud-est asiàtic El març del 1998 fou nomenat vicepresident per Suharto, amb el suport de les poderoses forces armades del país i del…

Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914,…

Als anys seixanta la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià peritatge industrial Després de treballar a FECSA, el 1972 tornà a la Vall d’Aran Durant la transició, prengué part en el moviment veïnal i s’afilià a Unitat d’Aran, per la qual fou elegit regidor de Viella el 1979 El 1990 abandonà el dit partit quan aquest s’associà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE El 1995 presentà la candidatura a síndic del Conselh Generau d’Aran per Convergència Democràtica Aranesa, càrrec pel qual fou elegit i revalidat fins el juny del 2007, en què un acord entre Unitat d’Aran i el…

Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar 1972-79 interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes Durant el seu mandat 1984-88 impulsà…

Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra francobritànica 1756-63 Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit independentista 1775, que hagué d’organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown 1781, fet que decidí la independència Delegat…

S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…