Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Marc Ravalomanana
Política
Polític i home de negocis malgaix.
D’origens molt humils, fundà una petita indústria d’elaboració de làctics que amb amb el temps convertí en la primera empresa de capital autòcton de Madagascar A mitjan dècada dels anys noranta s’introduí en política i el 1999 fou elegit alcalde d’Antananarivo Al desembre de 2001 s’enfrontà en les eleccions presidencials a Didier Ratsiraka , i, després de guanyar en la primera volta, renuncià a celebrar la segona que li exigia el seu rival Al febrer de 2002, enmig d’un bloqueig polític i de violents enfrontaments, s’autoproclamà president, ratificat dos mesos més tard pel Tribunal Suprem i…
Partido Liberal
Política
Partit polític de l’Estat espanyol que, durant la Restauració, alternà en el govern del país amb el Partido Conservador.
Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…
Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un obrer del tèxtil, després de passar pel seminari 1831-37, estudià dret i formà part de la Societat Filomàtica 1841 Autor el 1842 de Cataluña , primer i únic volum de La España Pintoresca , s’installà el 1847 a Madrid A la mort de Piferrer escriví part del segon volum de Catalunya i el de Granada dels Recuerdos y Bellezas de España 1848-52 La inicial dedicació als temes artístics i històrics s’acomplí amb la publicació, el 1851, de la Historia de la Pintura i d' Estudios sobre la Edad Media , obres polèmiques i de crítica del cristianisme que foren condemnades pel bisbat i prohibides…
club dels Jacobins
Política
Agrupació política francesa.
Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d’haver installat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins Inicialment fou un club parlamentari moderat hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette, però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, cosa que provocà la sortida del grup girondí, que des d’aleshores fou el seu enemic declarat no obstant això, a la seva esquerra figurà encara el Club dels Cordeliers La seva línia política preconitzava…
Vojislav Koštunica
Política
Polític serbi.
Llicenciat en dret el 1966, fou professor universitari fins el 1974, quan quedà exclòs per defensar un professor que havia estat expulsat per criticar la Constitució de Tito Treballà posteriorment a l’Institut de Filosofia i Teoria Social, i dirigí algunes publicacions i editorials És autor de diversos llibres de la seva especialitat, el dret constitucional President del DSS Partit Democràtic de Sèrbia des de la seva fundació el 1989, l’any 2000 fou el candidat en les eleccions presidencials per la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia DOS, com a alternativa a la candidatura del president…
Matteo Renzi
© Lucat/SGP
Política
Polític italià.
Fill d’un regidor de la Democrazia Cristiana a la seva ciutat, es graduà en dret el 1999 Posteriorment treballà en l’empresa familiar de màrqueting 1999-2002 Inicià la trajectòria política a la universitat, en el Partito Popolare Italiano i, en dissoldre’s aquest, al partit socialcristià La Margherita i, finalment, al Partito Democratico PD, el 2007 President de la província de Florència del 2004 al 2009, aquest any assolí l’alcaldia de la ciutat Perdé davant Luigi Bersani la candidatura del partit a primer ministre per a les eleccions del febrer del 2013, però al desembre fou elegit…
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…
Ion Iliescu
Política
Polític romanès.
Acabats els estudis a l’Institut d’Electrotècnia de Bucarest i a l’Institut Energètic de Moscou, realitzà activitats directives en el comitè central del Partit Comunista on havia ingressat el 1953 i, fins el 1971, fou el primer secretari de la secció juvenil Nicolaie Ceauşescu li confià a continuació la secretaria de propaganda i educació Aviat, però, entrà en desacord amb el president, el qual l’envià a Timișoara i, més tard, a Iaşi S’encarregà després de la direcció del consell d’economia de les aigües i, sense pertànyer ja al comitè central, treballà com a director d’una editorial tècnica…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Urbanisme
Política
Enginyer, urbanista i polític.
Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…
Alan García Pérez
Casa Rosada (CC BY-SA 2.0)
Política
Polític peruà.
Estudià dret a Lima i a Madrid, i posteriorment sociologia a París L’any 1976 ingressà a l’APRA Alianza Popular Revolucionaria Americana , el 1978 fou elegit membre de l’assemblea constituent i el 1980 esdevingué diputat al Congrés per aquest partit, del qual l’any 1982 ocupà el càrrec de secretari general El 1985 assolí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per la decisió de nacionalitzar la banca i suspendre el pagament del deute extern L’empobriment durant aquests anys, que estigueren presidits per una altíssima inflació, afavoriren la inestabilitat social i el creixement…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina