Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
César Gaviria
Política
Polític colombià.
Estudià economia a la Universitat de Los Andes Regidor 1970-74 i alcalde 1975-76 de la seva ciutat, en 1974-90 fou diputat al parlament, i el 1987, com a ministre del govern de Virgilio Barco, elaborà un projecte de reforma constitucional que féu aprovar el 1991, durant el curs del seu mandat presidencial 1990-94 Molt perjudicat pel creixement del narcotràfic i la guerrilla i per una interrupció del subministrament elèctric que paralitzà el país, abans d’acabar el mandat assumí la presidència de l’Organització dels Estats Americans, que detingué del 1994 al 2004 confirmat el 1999
Gai Juli Cèsar
Literatura
Militar
Política
Polític, escriptor i militar romà, fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, de la família noble Júlia.
Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se'n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí apressadament cap a…
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…
Publi Corneli Dolabel·la
Història
Política
Polític romà.
Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà
sandinisme
Política
Moviment polític revolucionari nicaragüenc iniciat per Augusto César Sandino.
A la mort d’aquest 1934, el moviment sandinista, malgrat la repressió a què estigué sotmès, es mantingué arrelat en el poble i cristallitzà vers el 1960 en el Frente Sandinista de Liberación Nacional FSLN Aquest prengué el poder el 1979 i el 1986 introduí la primera constitució del període Dirigit per Daniel Ortega i amb un seguiment majoritari per part de funcionaris i els sectors més pobres del país, el socialisme preconitzat pels sandinistes es veié entorpit per la inestabilitat interna i per la constant hostilització de la contra , guerrilla contrarevolucionària que rebia el suport dels…
Virgilio Barco Vargas
Política
Polític colombià.
Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya
Sext Pompeu Magne
Història
Política
Polític romà.
Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat
Centre Constitucional
Política
Partit polític creat el 3 de març de 1931 per unificar l’acció de la Lliga Catalana i dels conservadors mauristes dins el conjunt de la política espanyola.
Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la…
Marc Porci Cató
Política
Polític romà, dit l’Uticense.
Besnet de Cató el Vell Fou tribú militar a Macedònia i qüestor a Roma 46 aC Al capdavant dels optimats noblesa senatorial defensà la república i s’oposà tenaçment a la formació del primer triumvirat En esclatar la guerra civil, prengué partit per Pompeu Després de la derrota de Farsàlia passà a l’Àfrica i amb un petit exèrcit arribà a Utica, però amb la nova desfeta de Thasos evacuà les seves forces i se suïcidà Se’n conserva una carta a Ciceró, el qual li feu un panegíric Cato , contestat per l’ Anticato de Cèsar Lucà el presentà com un model de virtut, i fou considerat un exemple per als…
Parti Socialiste Belge
Política
Organització política fundada l’any 1885 amb el nom de Parti Ouvrier Belge.
Dirigit per César de Paepe i, després, per E Vandervelde, lluità per obtenir el sufragi universal 1919 i un millorament de les condicions de vida i de treball Influït per les teories “neosocialistes” del seu president, Henri De Man, menà una política reformista En produir-se la invasió alemanya, De Man el dissolgué 1940, però la base el reconstruí en la clandestinitat 1945 Després de la Segona Guerra Mundial, els socialistes participaren en diversos governs de coalició amb socialcristians i liberals, feren promulgar mesures socials llei Van Acker, 1945, s’oposaren al retorn de…