Resultats de la cerca

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

El 1880 fundà el “Sozialdemokrat” a Zuric, i el 1881 passà a Londres, on fou secretari d’Engels El 1883 fundà a Stuttgart la revista “Neue Zeit”, que esdevingué l’òrgan del partit socialdemòcrata alemany Al congrés d’Erfurt 1891 defensà el marxisme revolucionari contra el revisionisme de Bernstein Al congrés de París 1900 es manifestà contra la participació dels socialistes en els governs burgesos Però a partir del 1903 es mostrà partidari de la via pacífica i parlamentària Del 1905 al 1910 edità la tercera part de Das Kapital de Marx Oposat al bolxevisme, fou durament atacat per…

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…

Membre del partit socialista independent 1914-22, fou ministre de finances i diputat del Reichstag Perseguit pels nazis, s’exilià i el 1938 s’establí a França, on el 1941 fou detingut per la Gestapo morí a causa de les tortures En la seva obra cabdal, Das Finanzkapital ‘El capital financer’, 1910 —que influí en la visió de Lenin sobre l’imperialisme—, explicà, sobre la base d’un estudi empíric efectuat als EUA i a Alemanya, com els bancs s’apropien el capital necessari per al funcionament de la indústria capital financer, procés que les successives crisis del capitalisme ajuden a…

Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La humanitat tal com és i tal com…

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…

El seu ús es remunta a l’humanista anglès Thomas More, que en la seva obra Utopia 1516 descriu una situació ideal i imaginària, amb una forta intencionalitat crítica de la societat del seu temps En aquest sentit la inspiració platònica hi és evident, especialment de La República i Les Lleis , on Plató descriu “el millor estat de coses possible” També hi és ben clara la influència augustiniana La ciutat de Déu, que és present també en l’italià TCampanella Civitas Solis , 1602 i en l’anglès FBacon New Atlantis , 1626 El sentit crític de les utopies —sobretot religioses— i llur fecunditat en…

El seu pare fou detingut per agents soviètics i deportat a un camp de concentració a Sibèria 1951 En la seva joventut refusà formar part de les Joventuts Socialistes, i el 1965 es llicencià en teologia per la Universitat de Rostock Ordenat sacerdot per l’Església luterana, començà a exercir el 1967, i des del 1974 la seva activitat pastoral fou objecte de vigilància per part de la STASI, la policia política de l' Alemanya Oriental Destacat impulsor de la lluita per la democràcia, poc abans de la caiguda del mur de Berlín novembre del 1990 fou elegit diputat per la coalició Bündnis 90 en les…