Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Yale i a la Kennedy School of Government de Harvard, en 1984-88 formà part del departament de planificació del Departament d’Estat Collaborador habitual a la premsa, és autor de diversos llibres sobre política exterior dels EUA, entre els quals A Twilight Struggle American Power and Nicaragua 1977-90 1996 Present Dangers Crisis and Opportunity in American Foreign Policy 2000, i Of Paradise and Power America and Europe in the New World Order 2003 Un dels principals ideòlegs del neoconservadorisme en la política exterior nord-americana, ha constatat…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la…

Es graduà en economia a Harvard i a la Universitat de Mèxic Ingressà al PRI i en 1982-87 fou ministre de planificació econòmica President de Mèxic 1987-94, adoptà una política de caire neoliberal, i el 1992 signà amb els EUA i el Canadà un tractat per a establir una zona de lliure comerç NAFTA En la darrera etapa del seu mandat, el 1994, diversos problemes qüestionaren greument la seva gestió, i tota l’estructura institucional de Mèxic una revolta de camperols a Chiapas, els escàndols de les eleccions presidencials, la implicació de familiars seus en el narcotràfic i els mals…

Doctorat a Harvard 1964, aquest mateix any inicià una carrera acadèmica que el portà a exercir la docència en nombroses universitats i al deganat de la John FKennedy School of Government d’aquesta universitat 1995-2004 Ocupà càrrecs com a assessor en l’administració demòcrata en temes de defensa i de política exterior 1993-95 Principal proponent de l’anomenat “poder tou” soft power amb relació a l’hegemonia nord-americana en oposició a la política de confrontació dels neoconservadors, les seves idees són exposades, entre altres obres, a Power and Interdependence World Politics…

Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia…

Estudià dret a la Universitat de Mont-real, ciències polítiques i econòmiques a la d’Oxford i dret d’empresa a la de Harvard Fou diputat a l’Assemblea Nacional 1966-1976, ministre de finances 1970 i d’afers intergovernamentals 1971-72, i líder del Partit Liberal del Quebec PLQ entre el 1970 i el 1977 El 1970 es convertí en el primer ministre més jove de la història del Quebec En les eleccions del 1976 fou derrotat pel Partit Quebequès, formació amb plantejaments menys moderats que el PLQ amb relació al fet nacional quebequès, i s’allunyà provisionalment de la política per exercir la docència…

Passà la infància a Carthage Tennessee i es graduà en estudis governamentals a la Universitat de Harvard 1969 Ingressà a l’exèrcit i serví com a militar al Vietnam Membre del Senat 1984-93 i vicepresident dels EUA 1993-2001 durant el mandat de Bill Clinton, perdé les eleccions presidencials contra George W Bush, el 2000 Compromés ecològica i políticament, ha publicat Earth in the Balance Ecology and Human Spirit 1992, on exposa la necessitat d’una revolució ecològica de cara al segle XXI Ha impartit conferències arreu del món sobre la qüestió del canvi climàtic i ha realitzat el documental An…

Després d’estudiar a l’Oberlin College, es doctorà a la Universitat d’Oxford i ocupà diverses posicions acadèmiques a la Brookings Institution, el Hamilton College, el Carnegie Endowment for International Peace, la Universitat de Harvard i l’International Institute for Strategic Studies Treballà als Departaments d’Estat i de Defensa dels Estats Units d’Amèrica, fou coordinador dels Estats Units d’Amèrica per al futur de l’Afganistan i enviat especial dels Estats Units d’Amèrica per a l’Irlanda del Nord, així com assistent especial del president George Walker Bush És president del…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977,…

Educada a Oxford i a Harvard, amb la seva mare Nusrat prosseguí la tasca del seu pare Zulfikar Ali Bhutto , al capdavant del Partit Popular del Pakistan PPP Arrestada en 1977-84 pel règim de Zia Ul-Haq, a la caiguda d’aquest esdevingué primera ministra en les eleccions del 1988 Destituïda el 1990 pel cap d’estat, passà a encapçalar l’oposició a la coalició de partits islàmics en el govern En les eleccions generals del 1993 el PPP ressorgí com a força més votada i Bhutto esdevingué de nou cap de govern Els continus escàndols en què el seu govern es veié involucrat li impediren de…