Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Richard Milhous Nixon

Richard Milhous Nixon
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Advocat, fou diputat republicà per Califòrnia el 1946, i collaborà en la campanya anticomunista del senador McCarthy Senador el 1950, assolí la vicepresidència 1953-61 en l’administració de D Eisenhower Derrotat pel demòcrata John Kennedy en les eleccions presidencials del 1960, el 1968 fou elegit president, i novament el 1972 En política exterior, assessorat per H Kissinger secretari d’estat des del 1973, intensificà la guerra al Vietnam i atacà secretament Cambodja en 1969-70, però l’opinió pública interna i mundial i la impossibilitat d’una victòria clara l’obligaren a retirar les forces…
Leon Edward Panetta

Leon Edward Panetta
© OTAN
Política
Polític nord-americà.
Graduat en dret a la Universitat de Santa Clara 1963, els anys seixanta donà suport a Richard Milhous Nixon en les campanyes per a la presidència 1960 i com a governador de Califòrnia 1962 Després de tres anys a l’exèrcit 1964-1966, l’any 1968, sota el mandat de Nixon, fou nomenat director de l’Oficina de Drets Civils del Govern, càrrec que abandonà el 1970, en protesta per les traves per suprimir la segregació racial a les escoles dels estats del sud dels EUA Passat a les files del Democratic Party , hi ocupà càrrecs de direcció a Califòrnia i s’involucrà activament en la lluita contra la…
William Mark Felt
Política
Agent nord-americà de l’FBI.
Llicenciat en dret per la Universitat George Washington de Columbia 1940, el 1941 entrà a l' FBI , on fou director associat quan es produí el cas Watergate 1972 Al maig del 2005, féu públic, a través de la revista Vanity Fair , que ell havia estat Deep Throat , l’informador secret de l’escàndol Watergate que obligà el president Nixon a presentar la seva dimissió el 1974
Gerald Rudolph Ford

Gerald Rudolph Ford
Política
Polític nord-americà.
Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal
Henry Alfred Kissinger

Henry Alfred Kissinger
© Llibreria del Congrès
Història
Política
Polític nord-americà.
D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977,…
Richard Bruce Cheney
Política
Polític nord-americà.
Es graduà en ciències polítiques el 1966 per la Universitat de Wyoming Membre del partit republicà, començà la carrera política en l’administració Nixon el 1969, i continuà en la de Gerald Ford Del 1978 al 1989 fou diputat republicà a la Cambra de Representants per Wyoming Del 1989 al 1993 fou secretari de defensa del govern de George Herbert Bush i dirigí l’atac dels EUA contra Saddam Ḥusayn amb motiu de la invasió de Kuwait 1991 Durant l’administració demòcrata de Bill Clinton 1993-2000 fou president de l’empresa energètica Halliburton 1995 L’any 2000 retornà a la política en ser nomenat…
George Herbert Walker Bush

George Herbert Walker Bush
© U.S. Federal Government
Política
Polític nord-americà, conegut també per George Bush.
S’enrolà a la marina i lluità pilotant bombarders durant la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, fou condecorat per accions en combat Ingressà a la Yale University, on es graduà en econòmiques 1945 Dedicat als negocis en el camp dels equipaments de prospecció petroliera a Texas que li proporcionaren una gran fortuna, emprengué en aquest estat la carrera política, i hi fou elegit membre del Congrés pel partit republicà 1966-70 Al llarg dels sis anys següents, sota el mandat de Richard Nixon fou ambaixador dels Estats Units a l’ONU 1971-74 El setembre del 1974, el…
John Fitzgerald Kennedy

John Fitzgerald Kennedy
Història
Política
Polític nord-americà.
D’una influent família catòlica d’origen irlandès, i identificada amb el Partit Demòcrata , era fill de Joseph Kennedy, president de la comissió de control dels mercats financers dels EUA i ambaixador a Londres Es graduà a Harvard l’any 1940, i l’any següent s’enrolà a la marina Durant la Segona Guerra Mundial lluità contra el Japó Fou condecorat per la seva acció en combat contra un destructor japonès que el ferí greument Elegit el 1946 membre de la Cambra de Representants i el 1953 senador pel Partit Demòcrata Aquest any es casà amb Jacqueline Bouvier, unió que contribuí a reforçar la seva…
Mao Zedong

D'esquerra a dreta, Mao Zedong i Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i revolucionari xinès.
Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a força…
Republican Party
Política
Partit polític nord-americà.
Constituït l’any 1856 recollint l’herència dels sectors més liberals del vell partit republicà de Thomas Jefferson 1792, el seu programa incloïa l’abolició de l’esclavitud i una política aïllacionista i proteccionista Accedí a la presidència amb A Lincoln 1861 i l’ocupà posteriorment en diverses ocasions Sòlidament implantat en els medis industrials i financers, el creixement de la seva ala radical —que reclamava represàlies contra els estats sudistes després de la guerra de Secessió— provocà una escissió temporal dels més moderats partit liberal republicà, 1872-76 Durant la presidència de…