Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Erudit i diplomàtic.
Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Féu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen descobrí la segona part de la crònica de Pujades Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de…
Àngel Ros i Domingo
Política
Polític.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, doctor en informàtica per la Universitat Politècnica Madrid i màster en administració d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid Fou cap dels serveis d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, gerent del Centre Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona i ocupà càrrecs directius a les empreses San Miguel i Coca-Cola Exercí també la docència universitària professor de física a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, d’enginyeria informàtica a…
Camil Ros i Duran
© UGT
Política
Sindicalista.
Cofundador del moviment Avalot-Joves de la Unió General de Treballadors UGT de Catalunya, en 1998-2008 fou secretari general del sindicat a les comarques gironines Aquest any s’incorporà a la direcció nacional del sindicat En 1996-98 fou també líder de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya L’any 2016 succeí Josep Maria Álvarez a la secretaria general de la UGT de Catalunya
Joan Ros i Gros
Història
Política
Polític republicà.
Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor de Lloret en 1914-17
Alexandre Domènec de Ros
Història
Literatura
Política
Escriptor polític.
Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII i el 1645, a Nàpols, un condol per la mort de la filla…
Joan Déu i Ros
Història
Política
Polític republicà.
Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia, dimití Tanmateix…
Alfons Carles Comín i Ros
Política
Comunicació
Sociologia
Polític, sociòleg i publicista.
Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen España del sur…
Faustí Barberà i Martí
Història
Política
Medicina
Metge, erudit i polític.
Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de…
Antoni Siurana i Zaragoza
Economia
Política
Polític i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’…
Josep Maria Álvarez i Suárez
Política
Sindicalista.
A 19 anys es traslladà a viure a Barcelona, i entrà a treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, on es posà en contacte amb el món sindical català Afiliat a la Unió General de Treballadors UGT i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , el 1980 fou nomenat secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT, i posteriorment, secretari general d’aquesta federació a Barcelona Parallelament mantingué una certa activitat política, sempre en el terreny socialista, i fou membre de l’executiva del PSC durant tota la dècada dels vuitanta El 1988 entrà a formar part…