Resultats de la cerca

Treballà de mestra en diferents collegis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra Collaborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra espanyola de 1936-39 dins de la zona republicana i l’any 1939 passà a França Eidenbenz impulsà des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació de la Maternitat d’Elna, on reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i…

Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali  com a secretari general de les Nacions Unides, el primer…

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der Sozialismus ‘La…

Fill del pretendent carlí Carles VII Feu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris dels alemanys Aquest fet motivà una escissió del carlisme,…

Fou governador general d’Algèria i ambaixador de França a Washington 1897 Nomenat mediador en la pau entre els EUA i Espanya 1898, el seu encert en les transaccions li valgué el càrrec d’ambaixador a Madrid 1902-07 Passà a Berlín, des d’on, d’acord amb el seu germà Pierre Paul Cambon París 1843 — 1924, ambaixador a Madrid 1886 i a Londres 1898-1920, preparà l’aliança britànica en cas de guerra amb Alemanya 1912 Fou un dels signataris del tractat de Versalles 1919

Fill únic d’Agakan II, fou un dels fundadors i el primer president de la Lliga Musulmana 1906 Ajudà els aliats durant la Primera Guerra Mundial i defensà Turquia davant Europa El 1924 intentà d’aconseguir el califat Treballà per a la Societat de Nacions, i el 1937 en presidí l’assemblea S’esforçà per aconseguir la independència de l’Índia i ajudà el nacionalisme pakistanès Es feu famós per les cerimònies del seu aniversari, en què rebia una quantitat d’or, diamants o pedres precioses equivalent al seu pes Fou succeït pel seu net Agakan IV

Telegrafista i posteriorment advocat, a partir del 1922 dirigí el diari “Andratx” i la revista “Maricel” El 1931 fou elegit regidor de Palma, i l’any següent passà a formar part d’Acció Republicana Fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear abril del 1934, de la qual fou secretari polític Candidat en les eleccions a les corts del 1933 i el 1936, es trobava a Madrid el 19 de juliol de 1936 es traslladà a Barcelona i intervingué en l’organització de l’expedició del capità Bayo a les Illes Després anà a França setembre del 1936 i fou agregat al consolat de Niça Residí a Veneçuela…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Catòlica de Friburg Suïssa el 1967, es dedicà a l’activitat empresarial El 1982 inicià la carrera política com a cònsol menor de Sant Julià, que continuà com a secretari personal del cap de govern Josep Pintat 1984-85 De 1986 a 1991 fou conseller general i en 1995-97 ambaixador al Benelux i a la UE Ministre de relacions exteriors 1997-2001 i ambaixador a Suïssa i a la Gran Bretanya 2001-2004, a l’abril de 2005 guanyà, al front del Partit Liberal, les eleccions generals i esdevingué cap de govern d’Andorra, càrrec…

Fou especialment important a la península Ibèrica i a Suïssa, a la segona meitat del s XIX

Fou un dels fundadors de l’Associació Internacional de Treballadors Primera Internacional Exiliat a Suïssa, dirigí la Federació de Ginebra afiliada a la Internacional