Resultats de la cerca

El terme ha estat utilitzat sobretot en sentit negatiu, no-alineament , per a referir-se als països que fan professió de neutralisme i de no pertànyer a cap d’aquests dos blocs

Algunes nacions han basat llur política en un neutralisme total, com és el cas de Suïssa, però alguns tractats preveuen el terme de “neutralisme benvolent o parcial”, que permet certes intervencions limitades El sistema de blocs hegemònics imposat després de la Segona Guerra Mundial comportà un rellançament del neutralisme collectiu en una variant anomenada no-alineament Inicialment concebut pels països subdesenvolupats com un mitjà de desmarcar-se de la dependència dels EUA i de l’URSS, en la pràctica part dels seus membres com és el cas de Cuba foren actius integrants del bloc…

Després de l’assassinat del seu marit Salomon Bandaranaike 1959, assumí el lideratge polític del Partit de la Llibertat i assolí una gran victòria en les eleccions del 1960, cosa que li convertí en la primera cap de govern del món Reforçà el socialisme i el no-alineament iniciat pel seu espòs, cosa que determinà l’abandonament del Commonwealth i la fugida de les multinacionals del Sri Lanka Després d’un període a l’oposició 1965-70, tornà al poder, sufocà violentament dues insurreccions populars 1971 i 1974 i fou derrotada pel conservador Partit d’Unió Nacional el 1977 El nou…

Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat Diputat 1947, després de la fundació del  Partit Liberal Democràtic  1955, es convertí en un dels seus membres més conspicus Protegit de Kakuei Tanaka , fou primer ministre del 1982 al 1987 Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra, mostrà un…

El 1940 ingressà en l’exèrcit holandès de les Índies Orientals, però durant la guerra del Pacífic es passà 1943 a les forces japoneses Acabada la guerra, participà en la lluita contra el domini holandès 1945-49 General de brigada 1962, el 1965 dominà un intent revolucionari comunista i tot seguit, després de perpetrar una massacre de centenars de milers d’assassinats entre militants d’esquerra assumí el poder efectiu Cap d’estat major i ministre de defensa, el 1967 féu dimitir el president Ahmet Sukarno , el qual substituí 1968 Des d’aleshores encapçalà un règim autoritari i dominat pel…

Es llicencià en dret el 1948 a la Universitat de Sàsser, on fou professor de dret constitucional del 1959 al 1974 Milità en la Democràcia Cristiana des del 1945, i en fou diputat des del 1958  Subsecretari de Defensa del 1966 al 1970, el 1976 fou nomenat ministre de l’Interior, però dimití després de l’assassinat d' Aldo Moro  1978 per les Brigate Rosse De l’agost del 1979 al setembre del 1980 fou primer ministre Durant el seu curt mandat, al qual posà fi la retirada dels socialistes de la coalició de Govern, reforçà la legislació antiterrorista, i mostrà un decidit suport a les Comunitats…

Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina de la UNAM…

De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la màxima prioritat…