Resultats de la cerca

Dirigida per Miquel Laporta, seguí la línia de l’antic Partit Federal, però era partidària de l’aproximació al catalanisme polític Subsistí fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà el 1906

Es fonamentava en la participació dels comunistes en les organitzacions de base de la classe obrera i en una certa política d’aproximació a la socialdemocràcia, bé que mantenia la independència i l’autonomia del partit comunista Malmesa aquesta tàctica pels mots d’ordre posteriors bolxevització, el 1924 classe contra classe, en 1928-33, ressorgí sota la denominació de front únic proletari com a eix del front popular

El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…

Jurista, fou elegit diputat pel Partit Nacional el 1972 Ocupà diversos ministeris del 1978 al 1989 Succeí Pieter Willem Botha al capdavant del partit i la presidència 1989-94 Des d’aquest càrrec inicià un desmantellament gradual del sistema de l’ apartheid i d’aproximació a l’ANC per tal d’introduir a Sud-àfrica un règim polític plenament democràtic En 1994-96 ocupà la presidència del govern d’unitat nacional subsegüent a les primeres eleccions multiracials Des del juny del 1996 fins a la seva retirada de la política activa, l’any 1997, fou el líder de l’oposició El gener del 1999 publicà la…

Ocultà l'origen jueu de la seva àvia materna i fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial 1942-44 Després de la guerra, treballà com a periodista en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres, a la Rundfunk im amerikanischen Sektor, RIAS ‘Radiodifusió al Sector Americà’ de Berlín El 1956 s’afilià al Partit Socialdemòcrata i esdevingué un estret collaborador de Willy Brandt , del qual fou portaveu durant l’etapa d’aquest com a alcalde del Berlín Occidental 1957-1966 i secretari d’Afers Especials del Ministeri d’Afers Estrangers 1964-69 Elegit Brandt canceller 1969, fou designat…

Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…

Estudià economia a Ternopil’ Els anys 1993-99 fou president del Banc Central d’Ucraïna, i sota el seu mandat es creà la moneda nacional, la hryvn’a El 1999 el president Leonid Kučma el designà primer ministre, però el destituí el 2001 Passà aleshores a dirigir la coalició La Nostra Ucraïna, que concorregué a les eleccions legislatives del març del 2002, i fou el candidat d’aquesta formació en les presidencials de l’octubre-novembre del 2004 Enfrontat a la candidatura oficialista i prorussa del protegit de Kučma, Viktor Janukovyč, les irregularitats en la segona volta després de la qual la…

Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…