Resultats de la cerca

Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…

Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…

Durant la seva joventut aprengué a tocar diversos instruments, i més tard adoptà principalment la guitarra Els anys cinquanta formà el seu primer grup, i el 1963 conegué Caetano Veloso , amb el qual collaborà i juntament amb ell fou pioner de l’estil anomenat tropicalismo Es graduà el 1964 en administració d’empreses a Bahia, i posteriorment treballà alguns anys en publicitat El 1965 enregistrà el seu primer disc, Louvaçao , que obtingué un gran èxit A causa de les lletres de les seves cançons, el 1969 el govern militar brasiler empresonà Gil i Veloso uns quants mesos…

De molt jove collaborà en publicacions expressionistes Aktion i Die Neue Kunst El 1919 ingressà al partit comunista alemany En publicar els poemes Der Leichnam auf dem Thron ‘El cadàver damunt el tron’, 1925 i la novella Levisite oder Der einzig gerechte Krieg ‘Levisite o l’única guerra justa’, 1926 fou processat per altra traïció El 1933 s’exilià, i del 1935 al 1945 s’installà a l’URSS En tornar al Berlín Oriental fundà la revista Sinn und Form , fou president de la Deutsche Akademie der Künste i ministre de cultura 1954-56 Com a poeta, passà de l’expressionisme a l’èpica popular Neue…

El 23 d’agost de 2012 fou detingut per la guàrdia civil pel contingut d’algunes de les seves cançons El 22 de febrer de 2017 l’Audiència Nacional el condemnà a 3 anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme També fou obligat a pagar una indemnització al president del Círculo Balear, que l’havia denunciat per considerar que les seves lletres contenien amenaces en contra seu El 23 de maig de 2018, un dia abans del seu ingrés a la presó, anuncià des de Bèlgica el seu exili, i immediatament fou cursada una euroordre de detenció i extradició per…

Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…

Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de…

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…

Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i president del consell nacional 1963-86 Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de…

Vida i obra Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi feu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment, rebutjat a…