Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
postveritat
Política
Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post , indicatius de “consecutivament a” postguerra , postvenda , postoperatori , en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix veritat El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump , marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un gran impacte…
Giuseppe Fanelli

Giuseppe Fanelli
Història
Política
Polític internacionalista italià.
Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense,…
Józef Szajna
Política
Artista plàstic, escenògraf, director teatral i dramaturg polonès.
La seva obra és marcada per l’internament als camps de concentració d’Auschwitz i Buchenwald durant la Segona Guerra Mundial Un cop alliberat, es graduà en grafisme el 1952 i escenografia el 1953 a l’Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia, on fou també professor des d’aquest any fins el 1963 Posteriorment, fou professor a l’Acadèmia de Varsòvia En el camp de la producció teatral, dissenyà nombroses escenografies i fou un dels proponents de l’anomenat ‘teatre plàstic’, en el qual el decorat esdevé protagonista de l’obra Dirigí diverses companyies de teatre Teatr Ludowy de Nowa Huta, Stary Teatr…
Uhuru Kenyatta

Uhuru Kenyatta
Política
Polític kenyà.
Fill del primer president i fundador de Kenya Jomo Kenyatta , estudià ciències polítiques a l’Amherst College Massachusetts, Estats Units i, de retorn a Kenya, treballà en les empreses de la seva família, una de les més riques del continent africà i de les més influents a Kenya Els anys noranta entrà en política amb el suport de Daniel Arap Moi , successor del seu pare des del 1978, que, en acabar el mandat, apadrinà Kenyatta en les eleccions a la presidència, les quals perdé contra Mwai Kibaki Al desembre del 2007 concorregué com a candidat en les eleccions presidencials, que estigueren…
estat
Política
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…
Jean-Bertrand Aristide
Política
Polític haitià.
Nascut en la pobresa, féu estudis eclesiàstics amb l’orde salesià i, després de graduar-se el 1974, viatjà per Llatinoamèrica i Europa fins el 1979, que retornà a Haití, i hi fou ordenat de sacerdot l’any 1982 Seguidor de la teologia de l’alliberament, esdevingué enormement popular i incòmode per al règim dels Duvalier, que el féu objecte de diversos atemptats fallits, i el 1988 fou expulsat de l’orde salesià Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier 1986, amb el suport de la coalició electoral Consolidació de la Democràcia FNCD i de l’organització pròpia Lavalas mot crioll que…
minoria nacional
Política
Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant (que pot ésser sovint numèricament minoritari) pel que fa a l’ètnia, la llengua i la cultura, la religió o la ideologia, etc.
En general bé que no sempre, com és el cas dels gitanos o els jueus, especialment abans de la creació de l’estat d’Israel, les minories nacionals mantenen un vincle més o menys intens amb un territori El terme, tanmateix, presenta dificultats conceptuals d’una banda, en la mesura que el significat precís del terme nació és objecte també de controvèrsies De l’altra, hom tendeix a confondre de vegades deliberadament el terme amb altres de similars, com ara minoria ètnica o grup ètnic , o minoria religiosa tot i que l’ètnia, la religió, com també la llengua o l’adscripció al territori hi solen…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…
Política 2010
Política
Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…