Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
dret constitucional
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals.
En delimiten els elements constitutius població, territori i poder públic estatal i regulen l’organització i funcionament dels òrgans superiors forma de govern, les relacions generals excloses les penals, laborals i financeres i tributàries entre aquests òrgans i els ciutadans forma d’estat i la distribució territorial del poder estructura territorial de l’estat
gabinet
Política
Conjunt dels ministres que, sota la direcció del cap del govern, constitueixen el poder executiu.
drets polítics
Política
Drets fonamentals relacionats amb la persona sota la seva condició de ciutadà i de participant en la comunitat política.
La seva finalitat és garantir-ne la participació en l’exercici del poder polític, com a elector o com a representant dels electors, i constitueixen les relacions entre els ciutadans i l’estat Els principals drets polítics són el dret a eleccions lliures, el dret a vot, el dret d’accés a les funcions i els càrrecs públics, el dret d’associació, el dret de reunió i el dret de sufragi passiu
règim
Política
Conjunt d’institucions polítiques que constitueixen la forma de govern que ha adoptat un país per resoldre els seus problemes polítics.
Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris dictadura i els…
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat…
neoconservadorisme
Política
Terme amb el qual són designats els mètodes i la ideologia relatius bàsicament a política exterior d’ un sector de la dreta nord-americana.
Els neoconservadors adquiriren protagonisme durant el mandat de Ronald Reagan 1980-88 i han dominat l’administració de GWBush des dels seus inicis 2000 Postulen la primacia de valors universals centrats en les idees de democràcia, llibertats individuals i lliure mercat, dels quals els EUA constitueixen el model que, d’una manera més completa, permet exercir-los i defensar-los L’amenaça a aquests valors per part d’estats o sistemes politicosocials antagònics i hostils, especialment el comunisme o el fonamentalisme islàmic, i el seu caràcter d’imperatiu moral en justifiquen l’extensió arreu del…
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en…
partit polític
Política
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
Bé que tot al llarg de la història hom constata l’existència d’aquestes agrupacions, reflex de les diverses tendències de la societat, no és fins al s XIX, amb l’adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals Superades les teories liberals que propugnaven l’individu aïllat com a únic subjecte polític, les lleis constitucionals recolliren avançat ja el s XX la institucionalització dels partits polítics, bé que precedentment existís el principi de lliure associació política Els partits polítics han evolucionat en el sentit de passar de…
servei social
Política
Dret
Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.
Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc com, sobretot, els adreçats a collectius amb desavantatges respecte a la població mitjana discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc A Catalunya, el conjuntde serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar les seves…
democràcia cristiana
Política
Conjunt de moviments, partits polítics i sindicats que volen posar al servei de la democràcia la doctrina de l’evangeli.
Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…