Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Philippe de Mornay
Política
Polític francès.
Senyor Du Plessis-Marly, conegut per Philippe Duplessis-Mornay Educat en el calvinisme, des del 1575 fou conseller d’Enric III de Navarra futur Enric IV de França, i aconseguí la reconciliació d’aquest amb Enric III de França 1589 Malgrat la conversió d’Enric IV, li restà fidel, i després de la mort d’aquest 1610 defensà la moderació dels hugonots
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…
Josep Espar i Ticó
Economia
Política
Entitats culturals i cíviques
Empresari i activista cultural i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, treballà durant molts anys a la pelleteria La Sibèria de Barcelona, fundada pel seu avi l’any 1891 Adherit a l’entitat Crist Catalunya 1954, que impulsava un incipient catalanisme emparat en l’Església, participà en les campanyes contra Galinsoga i “Volem bisbes catalans” 1966, i també en els fets del Palau , entre d’altres Cofundador del segell discogràfic Edigsa , de la revista Cavall Fort , de la distribuïdora de llibres Arc de Berà i del diari Avui , fou gerent del Congrés de Cultura Catalana i secretari del Segon Congrés…
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a Grècia 1974,…
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció…
Unión de Centro Democrático
Política
Partit polític espanyol creat el maig del 1977, entorn de l’aleshores president del govern, Adolfo Suárez González.
Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34…
Francisco Jiménez de Cisneros
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…
Partit Demòcrata Europeu Català
Política
Partit polític d’àmbit català fundat el 10 de juliol de 2016.
Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas president de la nova formació, i Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…
valencianisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política,…
ultradreta
Política
Sector polític de dreta més autoritària, sovint caracteritzat per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat.
El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats Units, d’altra…