Resultats de la cerca

Militant nacionalista, fou empresonat entre el 1897 i el 1904 i s’exilià als EUA President de Corea a l’exili, des del 1919, i màxim representant dels grups prooccidentals, el 1948 fou elegit president de Corea Malgrat la guerra de Corea 1950-53, fou reelegit el 1952, el 1956 i el 1960 Instaurà un règim dictatorial i perseguí l’oposició, però el 1960 una revolta popular i l’enemistat de l’Assemblea l’obligaren a dimitir i s’exilià

Lluità amb l’exèrcit anticomunista a la guerra de Corea 1950-53 junt amb el seu amic Chun Doo-hwan , amb el qual cursà estudis militars fins el 1955, que es graduà Ascendí l’escalafó militar fins a assolir el grau de general El 1979, arran de l’assassinat de Park Chung-hee , collaborà en el cop d’estat que enderrocà el govern civil i situà Chun com a president del país el 1980, sota les ordres del qual ocupà diversos ministeris Fou també president del partit oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia 1985 El 1987 Chun el designà successor a la presidència i, en resposta a…

Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’aïllament del…

Nasqué en un camp de refugiats procedents de la República Democràtica Popular de Corea El 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Kyung Hee de Seül, interromputs fins el 1978, anys durant els quals fou empresonat pel seu activisme contra el règim de Park Chung-hee i complí el servei militar Graduat el 1980, el 1982 establí un despatx d’advocats conjuntament amb el també futur president Roh Moo-hyun , on ambdós defensaven sindicalistes i activistes polítics perseguits pel govern Amb el restabliment de la democràcia 1987, Roh fou elegit president i nomenà Moon secretari d’…

Ingressà a l’exèrcit el 1951 i lluità en la guerra del Vietnam Collaborador de Park Chung-hee, el 1978 fou ascendit a general Assassinat Park 1979, enderrocà el president Choi Kyu-hah i el 1980 instaurà un règim dictatorial que presidí fins el 1988 El 1983 fou objecte d’un atemptat fallit perpetrat per agents nord-coreans Malgrat la repressió i la corrupció del seu règim, el creixement econòmic accelerat que afavorí li permeté completar el mandat i designar el seu successor, Roh Tae-woo 1987 El 1993 Chun fou condemnat a mort per rebellió militar, corrupció i abusos d’autoritat, però el 1997…

Feu estudis comercials i participà en la guerra de Corea Diputat el 1963, el 1971 fou candidat a la presidència Segrestat al Japó pel contraespionatge sud-coreà 1973, la pressió dels EUA n’evità l’execució Líder del Moviment Democràtic per a la Salvació Nacional 1976, fou empresonat 1976-79 i condemnat a mort el 1980, pena que li fou commutada per la presó Exiliat als EUA 1982, de retorn al seu país 1985, després de dos intents 1987 i 1992, el 1997 fou elegit president Inicià aleshores una profunda transformació econòmica de Corea del Sud i una decidida política d’…

Es graduà a la Universitat d’Edimburg i tornà a Corea, on fou batlle de Seül 1948-49 Cinc anys més tard fou elegit membre del Partit Demòcrata, a l’oposició, en l’Assemblea Nacional Fou president de Corea durant la segona república, entre el 1960 i el 1962, fins que Park Chung Hee, liderant un cop militar, assumí la presidència el 1963 Llavors esdevingué crític del govern repressiu de Park Durant aquest temps fou jutjat per un tribunal militar diverses vegades i condemnat a presó, penes que finalment no complí Després de l’assassinat de Park el 1979, Yun Po Sun…

De família molt humil, els anys 1968-71 serví a l’exèrcit i el 1975 es llicencià en dret El 1977 fou nomenat jutge Destacat lluitador pels drets humans especialment en la defensa dels acusats de ser adeptes del comunisme i opositor de Chun Doo-hwan , el 1988 s’alià amb Kim Young-sam i fou elegit diputat, però el 1990 trencà amb aquest arran de l’aliança de Kim amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, que posteriorment donà la presidència a Roh Tae-woo Tot i que el 1992, continuà la lluita en favor dels drets humans i la democratització de la República de Corea…

Membre del partit comunista 1931, en 1931-45 lluità contra l’ocupació japonesa El 1945, amb el suport de l’URSS, que ocupà la meitat nord del país, fundà el partit dels treballadors En 1948-72 fou primer ministre de la nova República Democràtica Popular de Corea, i posteriorment president Iniciador de la guerra de Corea 1950-53, fou nomenat secretari general del partit el 1966 Basà la seva política en l’aïllament i l’autarquia, l’autoritarisme i el culte a la personalitat El 1994, la seva negativa a ratificar el Tractat de No-proliferació Nuclear 1985 desencadenà una crisi…

De família molt humil, després d’obtenir el títol de magisteri 1937 exercí com a mestre fins el 1940, que ingressà en una acadèmia militar japonesa de Manxúria, i de 1944 al final de la Segona Guerra Mundial serví a l’exèrcit japonès Posteriorment combaté a la guerra de Corea 1950-53 en el bàndol anticomunista, durant la qual ascendí a general de brigada El 1958 fou nomenat general El 1961 dirigí un cop d’estat després de la revolta que posà fi al règim de Syngman Rhee 1960 El 1963, després d’haver purgat els polítics dels règims anteriors, abandonà els càrrecs militars i, al capdavant del…