Resultats de la cerca

Vinculat des del 1949 a la Christlich-Demokratische Union en la política de la República Federal d’Alemanya, amb la qual sempre forma coalició al govern federal, és integrat per catòlics i protestants, s’inspira en principis democràtics i socials i enclou forces conservadores i liberals Enfront d’altres partits bavaresos, de tendències particularistes, ha defensat sempre el federalisme Ha ocupat ininterrompudament el govern del land de Baviera, llevat del període 1954-57 N'han estat presidents J Müller 1945-49, H Ehard 1949-55, H Seidel 1955-61, FJ Strauss 1961-88, T Waigel 1988-99, Edmund…

Graduat en dret per la Universitat de Munic, el 1971 entrà per oposició com a jurista al ministeri regional de desenvolupament i medi ambient Exercí com a advocat fins el 1978 Membre de la CSU, en fou secretari general en 1978-83 i la presideix des del 1999 Diputat al parlament bavarès des de l’any 1974, en 1982-93 tingué càrrecs en els successius governs i, des del 1993, és president de Baviera En 1995-96 presidí el Bundesrat Al setembre del 2002 encapçalà la coalició CDU-CSU per a les eleccions al parlament federal, en les quals la coalició de l’SPD amb els…

Des de la creació 1949 de la República Federal d’Alemanya, sempre amb la collaboració de la Christlich-Soziale Union  CSU bavaresa, dominà en el govern fins el 1969, i obtingué, respectivament, el 31% 1949, 45% 1953, 50% 1957, 45% 1961 i 48% 1965 dels vots electorals, sota les cancelleries de Konrad Adenauer  1949-63, L Erhard 1963-66 i KG Kiesinger 1967-69 A partir del 1969 s’ha alternat al govern amb el Partit Socialdemòcrata  SPD, i des d’aquest any romangué a l’oposició fins que la ruptura de la coalició governamental entre socialdemòcrates i liberals i el canvi d’aliances d’…

Estudià dret i economia a les universitats de Friburg i Hamburg, i es doctorà el 1971 Membre de la Christlich-Demokratische Union  CDU des del 1965, el 1972 fou elegit diputat al Bundestag, on fou secretari del grup parlamentari format pel seu partit i la CSU 1981-84 Des del 1998 fou membre de la presidència de la CDU En els governs presidits per Helmut Kohl  1982-94 fou ministre d’Afers Especials i en 1989-91 cap de gabinet i ministre de l’Interior El 1990 fou víctima d’un atemptat que el deixà paralític L’autor de l’atac fou declarat malalt mental Cap del grup parlamentari CDU…

Estudià dret Afiliat el 1963 al SPD, en presidí les Joventuts del 1976 al 1980, any en el qual fou elegit diputat al Bundestag fins el 1986 Cap de l’oposició al parlament de la Baixa Saxònia 1986, el 1990 i el 1994 guanyà les eleccions al govern d’aquest land A l’octubre del 1998, vuit mesos després de la segona reelecció, abandonà la presidència regional per concórrer a les eleccions generals, que guanyà per majoria relativa Canceller d’un govern de coalició amb els ecologistes, el seu centrisme li reportà tensions tant amb aquests com amb l’ala esquerra del SPD, partit que presidia des del…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

De nom de soltera Angela Dorothea Kasner Filla d’un pastor protestant, que es traslladà a l’antiga RDA l’any del seu naixement, es llicencià en física el 1973 i es doctorà el 1986 a Berlín El 1989 ingressà al partit Demokratischer Aufbruch DA, ‘Ruptura Democràtica’, que l’any següent s’uní amb la Christlich-Demokratische Union en l’Aliança Democràtica, que guanyà les úniques eleccions lliures a l’RDA En les primeres eleccions al Bundestag  reunificat desembre del 1990, fou elegida diputada per la CDU i, dins del govern de Helmut Kohl constituït el 1991, ocupà la cartera per a la Dona i la…

Membre de les Joventuts Hitlerianes en l’adolescència, el 1943 abandonà els estudis de dret a la Universitat de Munic per allistar-se a la Wehrmacht i evitar ser destinat a les SS Combaté al front italià, on fou ferit El 1946 reprengué els estudis de dret, i es graduà el 1948 per la Universitat de Marburg Doctorat el 1950, treballà per als serveis jurídics del land de Baviera El 1950 ingressà al Partit Socialdemòcrata  SPD Alcalde de Munic 1960-72, obtingué una gran popularitat en aquest càrrec, i transformà a fons la ciutat per als Jocs Olímpics del 1972 Aquest any encapçalà la candidatura…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…