Resultats de la cerca

Membre del partit socialdemòcrata des del 1928, entrà per primera vegada al Riksdag l’any 1932 Fou ministre sense cartera 1944-45 i d’educació 1945-46 i primer ministre durant 23 anys 1946-69 Pare de l’anomenat socialisme a la sueca, desenvolupà l’ajut al Tercer Món i el pacifisme

Diputat conservador 1918, collaborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit 1924 Ministre de finances 1931, desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa El 1937 fou elegit primer ministre A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a les exigències de Hitler i de Mussolini Durant la crisi germanotxeca 1938 signà l’ acord de Múnic , però l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys significà el fracàs de la seva política conciliadora Envaïda Polònia 1939, declarà la guerra a l’Eix El maig del 1940 cedí el poder a Winston Churchill

Enginyer químic de professió, dedicà bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània Participà en el  Congrés de Cultura Catalana  1975-77, de resultes del qual fundà juntament amb més persones l’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana IPECC, des d’on desenvolupà una important tasca de promoció internacional de la cultura catalana El 1977 també participà en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català CAOC Tant de l’IPECC com del CAOC, Garriga Trullols n’esdevingué president Fou…

Fill d’un antic communard , aviat començà a militar en el moviment anarquista El 1909 fou elegit secretari de la CGT, càrrec que conservà després de l’escissió 1921 de la CGTU comunista, i desenvolupà un programa de reivindicacions realitzables dins el sistema capitalista En formar-se el Front Popular, acceptà la reunificació sindical El 1943 fou deportat pels alemanys a Buchenwald Després de la Segona Guerra Mundial, en comprovar la força dels comunistes a la CGT, se'n retirà per fundar la CGT-FO El 1949 fou un dels fundadors de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures…

Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política anticomunista, i formà…

Professor de política i sociologia a l’Open University, a la London School of Economics and Political Science  LSE i, des del 2012, a la Universitat de Durham, entre d’altres Cofundà l’editorial Polity Press, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats Especialista en les relacions internacionals, analitzà diverses qüestions de la democràcia, la governança global i la globalització Juntament amb Daniele Archibugi, desenvolupà els conceptes de cosmopolitanisme i de democràcia cosmopolita El març del 2011 el seu nom s’associà amb un escàndol relatiu a connexions líbies de l’LSE i…

Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos, articles, etc,…

El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la república Afavorí el…

Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia 1648, i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht 1713 La pau de Viena 1815 regulà l’equilibri europeu durant el s XIX però a l’inici del s XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions EUA i URSS Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans potències, la generalització de les armes nuclears…

Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació del 13…