Resultats de la cerca

Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou…

Estudià història, matèria en la qual es llicencià el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona, i periodisme Els anys 1984-92 ocupà càrrecs de responsabilitat al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 , i posteriorment es reincorporà a la vida acadèmica Viatjà per zones conflictives del món, especialment de l’Àfrica Del 1987 al 1994 fou president del Centre d’Estudis Africans, i el 1994 es doctorà amb la tesi  Nelson Mandela, l’últim home-déu premi Carles Rahola 1994, tesi doctoral L’any 1995 fou nomenat professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de…

Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns…

Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu Es llicencià en dret a Barcelona 1950, i a la universitat milità en el moviment catalanista juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres i intervingué en la Primera antologia poètica universitària 1949 Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya 1950 i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques Detingut per la seva…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent  i, posteriorment,  Lluc ,  Serra d’Or ,  Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau  i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També  fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés Internacional de la…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…

Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de Catalunya  en…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…