Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Glasgow, en 1966-70 fou diputat laborista Novament diputat el 1978, el 1979 encapçalà amb John Smith la campanya a favor del sí en el referèndum sobre l’autonomia per a Escòcia, en què guanyà l’opció del no En assolir el poder 1997, Tony Blair el nomenà secretari d’estat per a Escòcia, càrrec des del qual impulsà el govern autònom escocès, aprovat en referèndum al setembre L’1 de juliol de 1999 prengué possesió com a primer cap de govern d’Escòcia

Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona

Llicenciat en economia i història per la Universitat de St Andrews, en 1978-80 fou economista assistent a la secció escocesa del departament d’agricultura i pesca del govern Posteriorment s’incorporà al Royal Bank of Scotland 1980-87, on exercí d’economista assistent fins el 1982, que fou designat economista per a la indústria petroliera, càrrec que compaginà des del 1984 amb el d’economista del banc Fou també professor visitant a la Universitat de Strathclyde Inicià la trajectòria política a la universitat, on el 1973 s’uní a la Federació d’Estudiants Nacionalistes del Partit Nacional…

Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford 1975 i poc després s’afilià al Partit Laborista Diputat des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit Amb el suport del sociòleg Anthony Giddens , formulà una revisió del laborisme conegut amb el nom de Tercera Via  amb l’objectiu d’atreure's sectors de l’electorat de centre, revisió que essencialment consistia en la renuncia als aspectes més socialitzants del programa laborista El 1995 aconseguí l’anullació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, i el 1997 guanyà les…

Diputat liberal des del 1868, fou ministre de la guerra amb Gladstone 1886 i 1892-95 Líder dels liberals, els orientà en un sentit progressista, i s’oposà a la guerra contra els bòers Primer ministre 1905-08, féu votar la Trade Disputes Act 1906, per la qual les activitats sindicals eren excloses de l’acció judicial Preparà l’autonomia de Sud-àfrica

Advocat, des del 1935 fou governador del Canadà És autor de novelles d’aventures — Prester John 1910, The Thirty-Nine Steps ‘Els 39 graons’, 1915, etc—, de poemes, biografies — Walter Scott 1932, Cromwell 1934— i d’estudis d’història, com History of Great War ‘Història de la gran guerra’, 1921-22

Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran Bretanya com un…

Llicenciada en dret per la Universitat de Glasgow 1991, exercí en aquesta ciutat en 1997-99 Membre del Partit Nacional Escocès  SNP des del 1986, el 1999 fou elegida per primer cop diputada al Parlament d’Escòcia, i encapçalà l’oposició del seu partit al govern en les matèries d’educació, sanitat i justícia El 2004 ocupà la vicepresidència de l’SNP liderat per Alex Salmond Després de les eleccions del 2007, en les quals els nacionalistes escocesos aconseguiren el govern, fou nomenada viceprimera ministra i secretària de Sanitat i Benestar, i, posteriorment, d’Infraestructures El…

Fill d’Oliver Cromwell, el succeí el 1658 com a lord protector d’Anglaterra, Irlanda i Escòcia Sense la forta personalitat del seu pare, no aconseguí de conservar l’aliança entre l’exèrcit i el parlament, i dimití el 1659

Fou l’autor principal del National Covenant 1638 covenant i actuà d’enllaç entre el parlament anglès i l’escocès durant la guerra civil anglesa El 1651 fou comissionat per a administrar justícia a Escòcia Després de la restauració monàrquica fou executat