Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
sistema d’Hondt
Política
Dret
Variant del sistema de càlcul electoral dit de representació proporcional aproximada que amb una sola operació permet d’obtenir un primer repartiment d’escons a base del quocient i un altre repartiment que té en compte la mitjana més forta.
Al moment de repartir els escons, en nombre n , entre els candidats de les diverses llistes sotmeses a votació, el nombre de vots assolits per cadascuna d’elles són dividits successivament per 1, 2, etc fins a n A continuació són ordenats, del més alt al més baix, els quocients obtinguts i el que ocupa el lloc n és el “quocient aproximat” o “divisor electoral” Talment com indica el seu nom, aquest “quocient” és emprat tot seguit com a “divisor” del nombre de vots de cadascuna de les llistes, operació que dóna com a resultat el repartiment d’escons segons la mitjana més forta El…
circumscripció electoral
Política
Divisió administrativa electoral a la qual hom atribueix un nombre determinat d’escons a cobrir.
The Liberal Democrats
Política
Partit polític britànic, informalment conegut per Lib Dems.
Hereu del Liberal Party , fou fundat el 1988 a partir de la fusió amb el Social Democratic Party escissió del Labour Party , amb el qual mantenia una aliança electoral des del 1981 Contràriament a altres partits autoanomenats “liberals”, els seus postulats defensen en molts casos una considerable intervenció de l’estat Propugnen també una major descentralització, la introducció de la proporcionalitat en la llei electoral britànica i un europeisme més compromès Fou el partit britànic que amb més contundència s’oposà a la intervenció militar a l’Iraq 2003 Successivament liderat per Paddy…
Partit Socialdemòcrata d’Andorra
Política
Partit polític andorrà creat el novembre de l’any 2000.
Presidit per Jaume Bartumeu fins el 2013, que fou rellevat per Vicenç Alay, des del 2017 és presidit per Pere López En les eleccions del 2001 es convertí en el primer partit de l’oposició al Consell General de les Valls El 2008, alguns membres escindits del PSA, conjuntament amb altres exmilitants del Partit Liberal i representants del Centre Democràtic Andorrà, fundaren un nou partit, la Unió Nacional de Centre En les eleccions al Consell General del 2009 aconseguí 14 dels 28 escons Després de negociar el suport amb la coalició Andorra pel Canvi, formà un govern encapçalat per…
Corts Valencianes
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució.
Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el…
Alianza Popular Revolucionaria Americana
Política
Organització política fundada pel peruà Víctor Raúl Haya de la Torre entesa com un front ampli de grups o partits representatius de les classes explotades per a lluitar contra l’imperialisme.
A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brusselles 1927, Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro El 1945, l’APRA aconseguí tres…
Parlament de Catalunya

Façana del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat de Catalunya, que representa el poble dins aquesta institució de govern.
Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…
Partit Popular Europeu
Política
Partit polític conservador del Parlament Europeu.
Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265…
Coalición Canaria
Política
Coalició de partits regionalistes canaris, fundada el 1993.
Resultat de l’aliança al voltant de la Agrupación de Independientes de Canarias, el 1995, el 1999 i el 2003 fou la força més votada en les eleccions autonòmiques de Canàries 21, 24 i 23 escons, on durant aquestes legislatures governà en coalició amb el Partido Popular i amb Manuel Hermoso fins el 1999, Roman Rodríguez fins el 2003 i Adán Martín fins el 2007 com a presidents de la comunitat autònoma, tots ells de CC Posteriorment, en les eleccions autonòmiques celebrades el maig del 2007 el Partido Socialista Obrero Español fou la primera força en nombre de vots i escons…
Demòcrates per Andorra
Política
Partit polític andorrà de centredreta.
Sorgí de la coalició electoral integrada pel Partit Reformista i, sobretot, per Liberals d’Andorra per a concórrer a les eleccions al Consell General de l’abril del 2011, en les quals s’imposà a totes les parròquies, obtenint 20 dels 28 escons del Consell General Aquesta victòria possibilità l’elecció del seu cap de llista, Antoni Martí , com a cap de Govern d’Andorra Al setembre es convertí en partit polític En les eleccions del 2015 tornà a ser la força més votada 15 consellers, i Martí confirmat en el càrrec Després de les eleccions de l’abril del 2019 continuà com a força…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina