Resultats de la cerca

Aplegava socialistes, catòlics progressistes i comunistes dissidents Federada amb el Frente de Liberación Popular i Euskadiko Sozialisten Batasuna Organitzacions Front, reflectí les seves posicions socialistes d’esquerra i tercermundistes en publicacions com Revolució 1961-62, Presencia Obrera 1964-65 i Poder Obrero 1969 Tingué una forta incidència a Comissions Obreres, especialment el 1968, que dominà la coordinadora de Barcelona En foren membres IMolas, JIUrenda, PMaragall, ACComín, JAGonzález Casanova, MRoca i Junyent, etc Dissolt el 1970, fou el gresol de molts grups d’extrema esquerra…

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876

Estudià a l’acadèmia militar de Hue El 1948 desertà del Viet-Minh i passà a l’exèrcit nacional Membre de l’estat major 1964, fou cap de la junta militar creada el 1965 i, el mateix any, president de la república de Vietnam del Sud Contrari a la signatura de la treva de París 1971, el 1972, en una situació de descontentament popular i caos en l’economia, assumí plens poders El 1973 acceptà l’alto el foc imposat pels EUA, però en negar-se a negociar amb els comunistes, patí una darrera ofensiva que l’obligà a renunciar el càrrec el 1975, poc abans de la caiguda de Saigon Des d’…

Es graduà en medicina 1985 i exercí a Bassein, capital de l’estat d’Irauadi Myanmar Quan la junta militar prengué el poder 1988, fugí a Tailàndia, on obrí un centre sanitari a la localitat fronterera amb Myanmar de Mae Sot, dedicada sobretot a refugiats i immigrants procedents del seu país i als ferits per mines antipersona i per armes de foc en el conflicte que enfronta el govern amb la guerrilla opositora A mitjan anys noranta amplià la seva activitat assistencial a l’àrea de Myanmar controlada per la guerrilla karen Fou nominada al premi Nobel de la pau, i ha rebut nombrosos…

En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de…

Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Entre el 1958 i el 1961 creà una empresa promotora de balls populars i el 1967 començà a fer negocis immobiliaris i relacionats amb la indústria càrnia Entrà en política als 39 anys amb el Fianna Fáil  i aviat fou escollit regidor Aconseguí un escó al Dáil Parlament el 1977 Del 1979 al 1981 fou ministre de correus i transports del 1982 al 1983 ministre d’indústria i energia Entre el 1988 i el 1992 ocupà el ministeri d’indústria i comerç, fins que fou nomenat primer ministre de la República d’Irlanda al febrer del 1992, en substitució de Charles Haughey Dimití el càrrec al novembre del 1994…