Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
parlament
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…
sabotatge
Militar
Política
Acció militar dirigida amb vista a disminuir el potencial bèl·lic i a obstaculitzar el funcionament dels serveis d’un enemic intern o extern.
Consisteix generalment en la destrucció o deterioració de naus, avions, combois, carreteres, dipòsits d’armes, etc
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a…
unionisme
Història
Política
Tendència política dels partidaris de la unió de la Gran Bretanya i Irlanda.
S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer partit a Irlanda…
André Malraux
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura francesa
Política
Escriptor i polític francès.
Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a…
sindicat
Història
Política
Sociologia
Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer , format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol , que agrupa els treballadors del camp el sindicat agrícola , que agrupa sobretot els grans propietaris rurals cambra d'agricultura el sindicat patronal , o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos patronal i el sindicat d’estudiants , que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions …
dictadura
Història
Política
Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
Es caracteritza per la concentració legal o illegal de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d’un govern personal o collegiat Tot i que en el sentit més ampli del terme ja a Atenes i en altres ciutats hellèniques sorgí un règim dictatorial després de les reformes democràtiques de Soló tirania, és a Roma on sorgí el terme dictadura La dictadura romana era un artifici admès pel mateix sistema polític, mitjançant el qual hom suspenia el funcionament de les institucions polítiques ordinàries durant una greu crisi en l’estat La dictadura era instaurada per acord…
estructura
Política
Sociologia
Conjunt d’una societat, un grup, etc, en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
Els elements estructurals fonamentals en tota organització social són el rol o paper social que fan els individus i que perdura més enllà d’ells mateixos, el subgrup que aglutina orgànicament els membres de la societat, la norma social codi regulatiu que expressa els valors culturals d’un grup i ajuda a la integració de les persones en un sistema d’interacció social i tota una sèrie d’altres factors quasi-estructurals jerarquització i organització dels subgrups, distribució i normes de la propietat, sistema de retribucions socials, etc Com a tal, l’estructura cerca de resoldre els problemes i…
bicameralisme
Política
Forma d’organització parlamentària basada en l’existència de dues cambres.
Aquestes dues cambres —anomenades cambra alta i cambra baixa cambra 10— es diferencien tant per llurs atribucions com per la forma de reclutament de llurs membres En molts casos ambdues cambres frueixen de les mateixes atribucions en matèria legislativa adopció del mateix text, però n'hi ha que posseeixen certes prerrogatives en matèria financera, judicial, ratificació de tractats, nomenaments, etc A més, en els règims parlamentaris, el govern sol ésser responsable només davant la cambra baixa Així com la forma de reclutament de les cambres baixes és generalment l’elecció per…