Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Marc Aureli Vila i Comaposada
Geografia
Política
Geògraf i polític.
Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la…
Rudolf Kjellen
Geografia
Política
Historiador i geògraf suec (especialitzat en geopolítica).
Professor a Göteborg 1901 i a Uppsala 1916, tingué també càrrecs polítics 1905-17 Les seves obres més interessants tracten de la problemàtica mundial del seu temps i de les grans potències en presència Publicà una geografia de Suècia 1917
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
Gonçalo de Reparaz Rodrigues
Geografia
Història
Política
Polític, escriptor i geògraf portuguès d’origen basc.
Fill del compositor Antonio de Reparaz, intervingué de molt jove en la fundació d’entitats excursionistes i de viatges i en el Primer Congrés de Geografia Colonial i Mercantil, a Porto Publicà articles en revistes i diaris portuguesos i polemitzà amb Teófilo Braga, en defensa de la prioritat dels trobadors catalans com a introductors de la influència provençal a la península Ibèrica Braga hi avantposava els gallecs i portuguesos Des del 1878 collaborà en la revista de Barcelona El Viajero Ilustrado posteriorment s’establí a Barcelona, on conegué africanistes, com el geògraf…
Emeterio Muga Díez
Geografia
Història
Militar
Política
Militar, geògraf i polític.
Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València
Santiago Lluís Dupuy de Lôme
Història
Política
Industrial i polític.
Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…
Josep Maria Cervera i Pinart
Política
Polític.
Llicenciat en història i geografia, del 1996 al 2007 treballà a l’Administració, al monestir de Sant Pere de Rodes i després al parc natural del Cap de Creus Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya, el 1999 passà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya des del 2016 PDeCAT Regidor per CiU a l’Ajuntament del Port de la Selva des del 1995, ha ocupat les regidories de Medi Ambient 1995-99 i de Governació i Serveis 1999-2011 Alcalde des del 2011, participà en la creació de l’ Associació de Municipis per la Independència El març del 2018 en fou elegit president en…
Begoña Errazti Esnal
Política
Política basca.
Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a…
geopolítica
Geografia
Política
Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d’una part, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.
Malgrat que el terme fou introduït pel suec Kjellén, hom considera l’alemany FRatzel com el fundador d’aquesta disciplina El concepte de geopolítica ha donat lloc, això no obstant, a diverses interpretacions L’alemany KHaushofer i els seus deixebles elaboraren un seguit de teories geopolítiques que foren adoptades pel règim hitlerià Aquestes teories es fonamentaven sobre tres conceptes essencials l’espai vital Lebensraum , la superioritat de la raça i l’expansió natural, és a dir, militar i dominadora, d’uns pobles en detriment dels altres Al final de la Segona Guerra Mundial aquesta…