Resultats de la cerca

Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita contra les…

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977

Es graduà en economia a Harvard i a la Universitat de Mèxic Ingressà al PRI i en 1982-87 fou ministre de planificació econòmica President de Mèxic 1987-94, adoptà una política de caire neoliberal, i el 1992 signà amb els EUA i el Canadà un tractat per a establir una zona de lliure comerç NAFTA En la darrera etapa del seu mandat, el 1994, diversos problemes qüestionaren greument la seva gestió, i tota l’estructura institucional de Mèxic una revolta de camperols a Chiapas, els escàndols de les eleccions presidencials, la implicació de familiars seus en el narcotràfic i els mals…

Professor de política i sociologia a l’Open University, a la London School of Economics and Political Science  LSE i, des del 2012, a la Universitat de Durham, entre d’altres Cofundà l’editorial Polity Press, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats Especialista en les relacions internacionals, analitzà diverses qüestions de la democràcia, la governança global i la globalització Juntament amb Daniele Archibugi, desenvolupà els conceptes de cosmopolitanisme i de democràcia cosmopolita El març del 2011 el seu nom s’associà amb un escàndol relatiu a connexions líbies de l’LSE i…

Fou creada el 1910 pel filantrop i empresari Andrew Carnegie La seva seu principal és a Washington DC Fins el 2008 edità la revista bimestral Foreign Policy

Diputat al Parlament federal belga pel partit socialista flamenc des del 1970 i ministre d’educació 1972, economia 1973-74 i comerç 1977-81 i novament economia 1988-92, dirigí la reconversió industrial més important que ha viscut Bèlgica El 1992 fou nomenat ministre d’afers estrangers i president del Partit dels Socialistes Europeus, a la Haia Fou vicepresident de W Martens i M Eyskens 1992-94 Secretari general de l’OTAN des del mes d’octubre del 1994, durant el seu mandat afrontà la integració dels antics membres del Pacte de Varsòvia i la guerra de Bòsnia A l’octubre del 1995 hagué de…

Llicenciat en dret 1891 a la National Normal University a Lebanon, Ohio, s’inicià en el món de l’advocacia quan entrà a treballar en un bufet d’advocats de Celina, pràctica que abandonà al cap de poc per dedicar-se a la política S'incorporà a la Cambra de Representants dels Estats Units per l’estat de Tennessee, càrrec que exercí durant onze legislatures en 1907-21 i 1923-31 El 1931 fou escollit senador però dos anys més tard hi renuncià en ser nomenat secretari d’estat pel president Franklin Roosevelt, càrrec en el qual es mantingué durant onze anys fins que el 1944 hi renuncià per motius de…

Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…

Enginyer industrial per la Universitat de Barcelona i diplomat en medi ambient, el 1979 fou elegit regidor de Montuïri per la Unión del Centro Democrático UCD El 1982 passà a Aliança Popular des del 1989 Partido Popular i fou vicepresident del Consell de Mallorca fins al 1987 sota la presidència de Jeroni Albertí, al qual succeí en el càrrec 1987-95, període en què fou també diputat autonòmic Fou conseller d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat del Govern Matas i portaveu de l’Executiu 1996-99 i president del Partit Popular de les Illes Balears Novament diputat 2000, abandonà…

Des del 1980 comandà l’Exèrcit de Resistència Nacional que enderrocà Milton Obote el 1986 Elegit president aquest any, el 1995 aprovà una nova constitució que permetia eleccions amb candidats a títol individual Creà una mena de partit únic anomenat “el Moviment”, al capdavant del qual guanyà les eleccions del 1996 i el 2001 La gestió econòmica de Museveni ha estat posada, pels seus resultats, com a exemple per les institucions financeres internacionals, i han estat també especialment reeixides les mesures de prevenció contra la sida La implicació d’Uganda en els conflictes de…