Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
quart
Política
Subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.
Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador
front
Política
Coalició de diferents partits polítics o de moviments integrats per militants de diferents partits.
Chunta Aragonesista
Política
Partit polític nacionalista d’esquerres aragonès fundat el 1986.
Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal 18 alcaldies el 2003 21, el 2015 9, el 2026, el 1995 entrà per primera vegada a les Corts d’Aragó amb 2 diputats, resultat que millorà substancialment el 1999 amb 5 diputats i el 2003 amb 9 diputats, el màxim històric del partit Els resultats electorals posteriors li donaren 4 2007 i 2011, 2 2015, 3 2019 i 2023 i 6 2026 diputats Entre el 2015 i el 2023, formà part del govern de coalició encapçalat pel PSOE En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el cantautor José Antonio Labordeta , obtingué l’acta de…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’…
Moviment de Països No-alineats
Política
Organització internacional formada per estats no integrats en cap dels dos blocs politicomilitars sorgits després de la Segona Guerra Mundial.
Fundada el 1961 a Belgrad, els seus membres, majoritàriament estats del Tercer Món, promouen la cooperació mútua per a l’establiment d’un nou ordre econòmic i polític per tal de contrarestar el pes de les grans potències Bé que l’organització es declarà neutral, en realitat pocs dels estats membres es pogueren sostreure a la influència dels EUA o de l’URSS Ha admès com a membres alguns moviments d’alliberament, com l’OAP i la SWAPO Tingué els antecedents en la conferència de Bandung 1955 i ha celebrat conferències periòdiques Belgrad 1961, el Caire 1964, Lusaka 1970, Alger 1973, Colombo 1976…
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del parlament,…
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…
Bloc Nacionalista Valencià
Política
Federació de partits polítics nacionalistes valencians constituïda el 1998 que integrà la Unitat del Poble Valencià (UPV), el Partit Valencià Nacionalista (fundat el 1990), Nacionalistes d’Alcoi (1994) i independents.
També conegut per BLOC, se situa en el centreesquerra Les seves reivindicacions se centren en la defensa dels interessos valencians sense vinculacions amb partits d’àmbit estatal o d’altres territoris dels Països Catalans i, especialment, en la defensa del valencià la identitat del qual reconeix amb el català i del territori El primer congrés nacional del BNV 2000 elegí una direcció encapçalada per Pere Mayor a la secretaria general i Ferran Puchades a la presidència, que foren rellevats el 2003 per Enric Morera i Josep Maria Pañella El maig de 2016 hom acordà una nova direcció amb la…
Pere Aldavert i Martorell
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença Des del…
,
lumpenproletariat
Política
Nom emprat per Karl Marx per a designar les capes més pobres de la població urbana, formades per individus no integrats en el procés de producció, com ara els captaires, els delinqüents, etc.
Els manca una consciència política i no formen una capa social homogènia