Resultats de la cerca

Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques

Es graduà en història a la Universitat de Leiden 1992, i posteriorment treballà en l’empresa privada, especialment a Unilever, de la qual fou un alt executiu Militant de les joventuts del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD, que presidí en 1988-91, posteriorment fou membre del seu Consell Nacional 1993-97 i des de l’any 2006 és el líder del partit Diputat a la Cambra de Representants 2006-10, fou successivament secretari d’estat d’Afers Socials i d’Educació en dos dels governs de Jan Pieter Balkenende 2002-06 En les eleccions del juny…

Pertanyent a una família d’immigrants jueus procedents d’Àustria, estudià econòmiques i treballà per a Merrill Lynch a Singapur, i en 1999-2001 fou membre del comitè de divises del New York Federal Reserve Bank Membre del Partit Nacional, el 2002 fou elegit diputat, i fou portaveu sobre temes econòmics de l’oposició El 2006 fou elegit líder del partit i al novembre del 2008 derrotà els laboristes, encapçalats per Helen Clark, i posà fi a nou anys de govern laborista Fou investit primer ministre el mateix mes al capdavant d’un govern de coalició que incloïa com a soci minoritari…

Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El 2004 fou …

Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president, càrrec del…

El 1925 succeí el seu pare, Khai-Dinh Sota la pressió del Japó, denuncià el tractat de protectorat francès del 1885 i proclamà 11 de març de 1945 la independència del Vietnam, el qual comprenia la Cotxinxina i Tonquín El mateix any abdicà arran de la derrota japonesa i de la proclamació 20 de setembre del 1945 de la república del Vietnam per Ho Chi Minh, en el govern del qual ocupà breument un càrrec honorífic 1946 Trencà amb aquest 1946 i s’exilià a Hong Kong Els francesos el nomenaren, el 1949, cap no investit d’un teòric estat associat del Vietnam Sense suport polític es…

Parallelament als estudis d’economia, en què es graduà el 1975 a la Universitat de Dar es Salaam, es formà a l’acadèmia militar de Monduli, i posteriorment ascendí fins al grau de tinent coronel Diputat per l’oficialista Partit de la Revolució Chama Cha Mapinduzi, CCM, el 1992 es retirà de l’exèrcit per dedicar-se íntegrament a la política El 1994 fou nomenat ministre de finances i el 1995 d’afers exteriors, càrrec que ocupà fins el 2005 Al desembre d’aquest any guanyà les eleccions presidencials, fou investit president de Tanzània i rellevà Benjamin Mkapa Ha continuat les…

Estudià dret a Deusto i a Valladolid i posteriorment exercí càrrecs directius en diverses empreses D’ideologia conservadora, el 1978 ingressà a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular El 1983 accedí a la presidència de la comunitat autònoma de les Balears per aquest partit i revalidà el càrrec en les eleccions del 1987 i el 1991 Perdé la majoria absoluta en les eleccions del 28 de maig de 1995 Al juny del 1995 fou investit per quarta vegada president de les Balears, però al juliol, acusat d’irregularitats en la contractació de les obres per a la construcció del túnel de…

Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat de Deusto, on exercí de professor de les facultats d’Humanitats i Ciències Polítiques i Sociologia fins a l’any 2006 Fou director de l’agència pública de captació de talent Bizkaia Talent, adscrita al departament de promoció econòmica de la Diputació Foral de Biscaia 2007-11 Afiliat al Partit Nacionalista Basc , ocupà el càrrec de diputat foral de Promoció Econòmica 2011-15, de Desenvolupament Econòmic 2015-19 i d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial 2019-24 El novembre del 2023 fou proposat pel PNB per a succeir  Iñigo…

Graduat en dret per la Universitat Sergio Arboleda, posteriorment cursà un màster de gerència pública a la Universitat de Georgetown Estats Units Ocupà diversos càrrecs en organismes oficials i internacionals consultor a la Corporación Andina de Fomento 1999, assessor del Ministeri d’Hisenda durant el govern d’Andrés Pastrana, i els anys 2001-13 treballà al Banco Interamericano de Desarrollo BID, a Washington, on cobrí les àrees de Colòmbia i el Perú Assessor internacional del president Álvaro Uribe , fou delegat a l’ONU En tornar al seu país fou elegit senador en la llista del Centro…