Resultats de la cerca

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…

Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985

Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant…

El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de…

Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus

Periodista, el 1918 intervingué en la creació del Partido Obrero Campesino, del qual fou secretari general Del 1919 al 1923 viatjà per Europa, i es féu socialista En tornar al seu país, s’afilià a l’APRA, del qual s’apartà el 1928, i fundà el partit comunista peruà Assagista destacat, fou el primer pensador que assimilà els esquemes del marxisme a les realitats de l’Amèrica Llatina

Defensà el que ell mateix anomenà un racionalisme crític, el qual, a partir d’una anàlisi fenomenològica de l’acte del coneixement, vol arribar a una ontologia crítica, que eviti tant el relativisme com el dogmatisme Els últims anys de la seva vida s’inclinà cap al marxisme Escriví, entre d’altres obres, Principî di una teoria della ragione 1926, La ricerca della realtà 1959 i Studi sulla filosofia del Novecento

De primer es formà com una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat més tard fou un moviment aglutinador de collectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme leninisme, que tingué figures independents com Fèlix Cucurull o Lluís MXirinacs D’estructura assembleària i contrari a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual considerava completament insuficient, fou sempre minoritari i s’autodissolgué el 1982

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a…

Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’…