Resultats de la cerca

En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es…

Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels…

Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma 1958 i de Maastricht 1993, d’abast molt més ampli

Donà pas a l’anomenada Nova Política Econòmica , a causa de la dislocació econòmica que es produí El comunisme de guerra, amb una política de salaris igualitària, fou un experiment de transició al socialisme Entre les seves realitzacions cal assenyalar la nacionalització total de la producció comitès de pagesos pobres requisaven les terres i llur utillatge als kulaks , supressió del mercat organitzat i instauració d’un monopoli estatal, centralització total de la gestió industrial, instauració del treball obligatori i militarització de certs sectors

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist  —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879

Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l’exili, del general De Gaulle Fou funcionari del consell d’estat 1946-54 i director general de la banca Rothschild 1956-58 Cap del gabinet del president De Gaulle 1958-59, tornà al seu càrrec de la banca Fou primer ministre 1962-68 i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República 1969, càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l’entrada de la Gran Bretanya al mercat comú i s’acostà a l’OTAN

Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya

El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals a Pèrsia, visità el kan dels tàtars, Gayḫatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el mercat d’Alexandria als mercaders catalans

Membre del partit laborista, n’esdevingué líder l’any 1963 Designat primer ministre en guanyar els laboristes les eleccions del 1964, aplicà una política d’austeritat econòmica, impulsà un programa de descolonització i intentà l’ingrés del seu país al Mercat Comú Europeu Derrotat pels conservadors 1970, hagué de dimitir, però tornà al poder l’any 1974 En complir 60 anys 1976 dimití tots els seus càrrecs i es retirà de la política activa Vinculat al món universitari i a diverses institucions culturals, publicà, entre altres obres, The Labour Government 1964-1970 1971, The…