Resultats de la cerca

La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el…

 Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles

El seu sentit primer i ple correspon, doncs, al concepte genuí de nació Però, com a conseqüència de la identificació entre nació i estat, el terme esdevé l’equivalent d’estatal o d’originari o subjecte d’un estat Aleshores és oposat a estranger i també a internacional, o bé és el determinatiu de símbols o d’afers estatals bandera nacional, interessos nacionals, etc Com a derivat del concepte de nació desvinculat autènticament del poble i encara més assimilat a l’estat mitificat característic dels feixismes, el terme “nacional” apareix abundosament en…

El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes

Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…

És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…

Als Països Catalans, des de la dècada dels seixanta reivindicaren aquesta adscripció, rebutjant la tradicional de separatisme diversos grups nacionalistes radicals minoritaris que els darrers anys del franquisme i durant la transició espanyola que assoliren un major protagonisme Entre aquests grups hom pot esmentar el Front Nacional de Catalunya , el Partit Socialista d'Alliberament Nacional , Independentistes dels Països Catalans , Nacionalistes d'Esquerra , Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional El 1979 sorgí també Terra Lliure , l’únic dels grups independentistes en emprar el terrorisme…