Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
tirà | tirana
Història
Política
Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat
Gwynfor Evans

Gwinfor Evans amb la seva família
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític gal·lès.
Dirigent del partit nacionalista gallès Plaid Cymru en 1945-81 Llicenciat en dret a Aberyswith i master a Oxford, fou doctor honoris causa per la de Galles Lluitador nacionalista i pacifista, aconseguí que el 1982 entrés en servei el quart canal de televisió britànica, en gallès, després que el 1980 anunciés una vaga de fam davant la negativa de M Thatcher a impulsar-lo Fou diputat pel seu partit diverses vegades Escriví diversos llibres, entre els quals Bywyd Cymro ‘Vida d’un gallès’, 1982 i Cymru o Hud ‘Galles eterna’, 2001
Genaro Estrada
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic mexicà.
Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la…
Kim Il-sung
Història
Política
Polític nord-coreà.
Membre del partit comunista 1931, en 1931-45 lluità contra l’ocupació japonesa El 1945, amb el suport de l’URSS, que ocupà la meitat nord del país, fundà el partit dels treballadors En 1948-72 fou primer ministre de la nova República Democràtica Popular de Corea, i posteriorment president Iniciador de la guerra de Corea 1950-53, fou nomenat secretari general del partit el 1966 Basà la seva política en l’aïllament i l’autarquia, l’autoritarisme i el culte a la personalitat El 1994, la seva negativa a ratificar el Tractat de No-proliferació Nuclear 1985 desencadenà una crisi internacional…
grup de Contadora
Política
Plataforma política establerta l’any 1983 per representants de Mèxic, Veneçuela, Colòmbia i Panamà amb l’objectiu de negociar la pacificació de l’Amèrica Central.
Sorgit arran de l’enfrontament entre el règim sandinista nicaragüenc 1979-90 i els seus opositors a la regió, sostinguts, directament o indirectament pels Estats Units, el grup aconseguí de reunir, periòdicament, els estats en conflicte de la zona Hondures, Nicaragua, Costa Rica, El Salvador i Guatemala El grup de Contadora aconseguí l’inici de processos constitucionals Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Hondures i Costa Rica, del 1984 al 1986 i també algunes treves i el control dels incidents fronterers Rebé el suport i el reconeixement internacionals, especialment dels estats…
Joe Bossano
Política
Polític gibraltareny.
Fundador del Partit Socialista Laborista de Gibraltar GSLP Fou líder de l’oposició entre el 1984 i el 1988 fins que arribà a ministre principal del penyal el 1988, any en què derrotà a les urnes Sir Joshua Hassan, que portava quaranta anys governant Gibraltar Al gener del 1992 fou reelegit amb el 73% dels vots En les eleccions del maig del 1996, el líder del Partit Socialdemòcrata de Gibraltar GSD, Peter Caruana, el derrotà amb el 53% dels vots Durant els vuit anys de mandat de Bossano, les relacions entre Espanya i Gibraltar es refredaren a causa de la negativa d’aquest a aplicar el 1995 les…
José Antonio Ardanza Garro
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret i figura destacada del moviment cooperativista a Euskadi, s’incorporà a les joventuts nacionalistes ECI el 1961, i al Partit Nacionalista Basc el 1979 Alcalde d’Arrasate 1979-83 i diputat general de Guipúscoa des del 1983, la crisi interna del seu partit i la caiguda de Carlos Garaikoetxea el portaren, el gener del 1985, a la presidència del govern basc, càrrec en el qual fou reelegit el 1990 i el 1994, encapçalant governs de coalició amb el PSOE i, en la darrera legislatura, també amb Eusko Alkartasuna Durant el seu mandat fou signat el pacte d’Ajuria Enea contra ETA 1988…
Candidatura d’Unitat Popular

Assemblea Nacional de la CUP a Vilanova i la Geltrú (gener del 2011)
© Candidatura d’Unitat Popular
Política
Organització política dels Països Catalans.
S’autodefineix com a organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals Agrupa sectors procedents de l’esquerra independentista dels anys setanta i vuitanta, com ara el PSAN , el Moviment de Defensa de la Terra i d’altres, que després d’un període d’eclipsi s’uniren durant els anys noranta en les llistes municipals agrupades en l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista AMEI, embrió de les…
Marià Martínez i Cuenca
Història
Política
Dirigent sindical i polític.
Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió…
Mamadou Tandja
Política
Polític i militar nigerí.
En les primeres eleccions democràtiques del país, el 1993, es presentà com a candidat del Moviment Nacional per a la Societat i el Desenvolupament MNSD, però quedà en l’oposició, davant Mahamane Ousmane L’any 1996, un cop d’estat posà fi al govern i a la vida d’Ousmane i foren convocades unes noves eleccions, que Tandja tornà a perdre Finalment guanyà els comicis del 1999 i esdevingué president, càrrec que renovà en les següents conteses electorals El maig del 2009, el projecte de convocar un referèndum que li permetés presentar-se a un tercer mandat fou rebutjat pel Tribunal Constitucional…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina