Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Dirigent del Partit Laborista Noruec, fou ministre d’afers estrangers del govern noruec a l’exili, a Londres, durant l’ocupació nazi El 1946 fou elegit primer secretari general de les Nacions Unides i tingué un paper destacat en el conflicte de Palestina i en l’admissió de la Xina comunista com a membre de l’organització El seu mandat, però, fou molt contestat per la Unió Soviètica arran de la intervenció de l’ONU en la guerra de Corea, que comportà la seva dimissió el 1952

Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE

Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general 1983-95 Ministre d’educació 1983-86 i d’afers estrangers 1989-90, en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés En les eleccions generals del setembre del…

Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…

El 1928 s’afilià a la joventut laborista i, més tard, en fou secretari 1934-40 Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys l’empresonaren Vicepresident 1945-65 i president 1965-75 del partit laborista, ocupà el ministeri de finances 1951-55 i 1956-60 i el de comunicacions 1960-64 Fou primer ministre 1971-72 i 1973-76 i és autor de llibres de tema polític

Agregat militar a Moscou 1927-29 i ministre de defensa 1931-33, fundà el Nasjional Samling, partit de tendència feixista Simpatitzant del nazisme, quan Noruega fou ocupada pels alemanys 1940 collaborà amb ells, i el seu partit passà a ésser l’únic permès al país Cap de govern 1942, en finir la guerra fou jutjat i executat El seu cognom esdevingué sinònim de collaboracionista

Llicenciada en medicina Membre del Partit Laborista Noruec, en 1974-79 fou ministra de Medi Ambient Cap del seu grup parlamentari 1981-92, fou primera ministra entre el febrer i l’octubre del 1981, en 1986-89 i en 1990-96 El 1994 convocà un referèndum per a l’entrada de Noruega a la UE, que, en contra de les seves tesis, fou de resultat negatiu Amb una activa presència en les organitzacions internacionals, el 1987 presidí la comissió de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament, la qual publicà l’informe conegut amb el seu nom, on es difongué el concepte de…

Realitzats estudis d’història de l’art i de música piano a Vílnius, en fou professor des del 1978 i edità les biografies dels més recents compositors de Lituània Aprofitant la Perestroika de Gorbačov , en les primeres eleccions lliures febrer-març del 1990 fou elegit en segona volta president de la república i se situà al centre del procés per la independència després que el parlament proclamés que la República Socialista de Lituània passava a ser República de Lituània, el 9 de novembre del mateix any, Landsbergis exigí que sortís del seu país l’exèrcit soviètic, ja que només hi podia ésser…

Es graduà en història a la Universitat de Leiden 1992, i posteriorment treballà en l’empresa privada, especialment a Unilever, de la qual fou un alt executiu Militant de les joventuts del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD, que presidí en 1988-91, posteriorment fou membre del seu Consell Nacional 1993-97 i des de l’any 2006 és el líder del partit Diputat a la Cambra de Representants 2006-10, fou successivament secretari d’estat d’Afers Socials i d’Educació en dos dels governs de Jan Pieter Balkenende 2002-06 En les eleccions del juny…