Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Plutarco Elías Calles

Plutarco Elías Calles
© Fototeca.cat
Política
President de Mèxic (1924-28).
Governador de Sonora 1912-19, on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà Fou secretari de governació 1920-23 del nou president Obregón, el qual succeí 1924 Prosseguí la seva política de reformes reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana, la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent restat el…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de…
Joan Anton Maragall i Noble
Economia
Història
Política
Art
Polític i marxant d’art.
Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…
Francesc Homs i Ferret
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques, fou professor d’economia industrial a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1987 Un any abans fou elegit diputat a Corts per Convergència i Unió CiU Ponent de diversos projectes de llei de temes econòmics, entre els quals cal esmentar el pacte de Toledo Reelegit el 1993 i el 1996, en la legislatura 1993-96 fou un dels responsables per part de CiU, juntament amb Macià Alavedra i Josep Sánchez i Llibre, de negociar el finançament autonòmic, amb la controvertida decisió de cedir trams de l’IRPF a les comunitats autònomes Fou membre de la Delegació…
Ramon Sala i Canadell
Arqueologia
Política
Industrial, polític i activista cultural.
Dedicat professionalment a la direcció de l’empresa familiar Embotits Sala, s’inicià en política al final del franquisme i, poc després de prendre part al Primer Congrés de Cultura Catalana 1975, s’adherí a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit pel qual fou diputat el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya i el 1979 dins Convergència i Unió El 1980 dimití el càrrec per a presentar la candidatura al Parlament català, on assolí l’escó el 1982, bé que aquest any tornà al Parlament espanyol com a senador Reelegit en aquest càrrec el 1986, el 1989, i el 1993, fou sovint…
Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent
© Universitat Pompeu Fabra
Història
Política
Advocat i polític.
Fill de Joan Baptista Roca i Caball , nasqué a l’exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona Actuà en el moviment estudiantil democràtic, i s’incorporà al Front Obrer de Catalunya 1961-69 Alhora treballà com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1962-66, fins que en fou expulsat Defensor de processats davant el Tribunal d’Ordre Públic, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha collaborat a Destino , Serra d’Or , El Correo Catalán , Avui , La Vanguardia , etc Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Corts 1977, 1979, 1982, 1986,…
Winston Leonard Spencer Churchill

Estàtua de Winston L. S. Churchill a Londres
© Lluís Prats
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor anglès.
Fill de Randolph Henry Spencer Churchill Ingressà a l’exèrcit 1895 després d’uns estudis mediocres Fou corresponsal de guerra a Cuba i a l’Àfrica del Sud, on fou fet presoner pels bòers, però aconseguí d’evadir-se Diputat conservador 1900, simpatitzà amb Lloyd George, però abandonà el partit per unir-se als liberals Fou sotssecretari d’estat de colònies 1906, lloc des del qual defensà la Home Rule irlandesa i la concessió de l’autonomia als bòers Fou ministre de comerç 1908-10 i de l’interior 1910-11 Passà a l’almirallat 1911, des d’on preparà eficaçment l’armada per a la futura guerra…
Santiago Vila i Vicente
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca Elogi de la memòria 2005, guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004 És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
, ,