Resultats de la cerca

Treballador d’arts gràfiques a Barcelona Milità a la CNT, dins la línia sindicalista de Salvador Seguí Collaborà sovint a Tierra y Libertad Fou elegit secretari nacional de la CNT el 1920 Detingut el mateix any, fou posat en llibertat la matinada del 7 de juny de 1921 i assassinat en sortir de la presó Model de Barcelona

El portal filtra i emmagatzema informació no pública amb diversos nivells de confidencialitat procedent dels arxius de governs, institucions polítiques i militars, organitzacions internacionals i grans empreses El servidor principal és a Suècia, país amb una legislació molt favorable a la llibertat d’expressió Obté suport financer a base de donacions, i el funcionament es basa en el voluntariat Creat, segons el seu fundador, per a la defensa dels drets humans i a favor de la transparència i contra l’opacitat del poder, començà a difondre dades de manera gradual La difusió es multiplicà a…

Fundador del banc İs 1924, el 1932 fou ministre d’economia i en 1937-39 primer ministre Fundador 1945 del partit democràtic, fou elegit president de la república el 1950 i reelegit el 1954 i el 1957 Fou enderrocat per un cop d’estat militar 1960 i condemnat a mort per alta traïció 1961, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua el 1964 fou posat en llibertat i, el 1966, amnistiat

D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual 1947 esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània 1948 Primer ministre del govern de transició 1958-60 i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat 1974-81 i president del Partit del Programa Socialista Birmà PPSB Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que enfonsà l’…

Entrenat a l’exèrcit francès, fou agregat militar de l’ambaixada de la República del Congo a Moscou, cap de l’estat major de l’exèrcit 1968-73, secretari general del consell d’estat 1974-75 i responsable de defensa i seguretat en el mateix període L’abril del 1977 fou nomenat president de la república i, a partir del mateix any, tingué el càrrec de president del consell de ministres i del consell militar del Partit Congolès del Treball El 1979, després d’un cop d’estat protagonitzat pel coronel Denis Sassou-Nguesso , fou detingut i empresonat Posat en llibertat el 1984, fou…

D’origen humil, deixà inacabats els estudis Exercí com a periodista Militant del Front Revolucionari per a l’Alliberament de Timor Oriental FRETILIN, el 1978 n'assumí el lideratge de la branca armada, i el 1988, la presidència del Consell Nacional de Resistència Maubere nom amb què es designen a si mateixos els timoresos Condemnat el 1992 a cadena perpètua, després del triomf independentista en el referèndum d’autodeterminació de Timor Est 1999 fou posat en llibertat Esdevingué president del nou estat després d’aconseguir el 82% dels vots en les eleccions a la presidència de l’…

Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en…

Es graduà en filosofia el 1952 i lluità a la guerra de Corea en el bàndol anticomunista Elegit diputat des del 1954, destacà per les seves crítiques a l’autoritarisme de Park Chung-hee , el qual provocà una revolta popular en expulsar-lo del parlament Després del cop d’estat que instaurà la dictadura de Chun Doo-hwan 1980-88 li fou prohibida l’activitat política i fou posat sota arrest domiciliari fins al 1983 No obstant això, es convertí, amb Kim Dae-jung , en el principal líder de l’oposició El 1990 uní el seu Partit Democràtic amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la…

El 1945 ocupà per primera vegada el poder amb l’elecció a la presidència de Rómulo Betancourt 1945-48 i de Rómulo Gallegos 1948 Fou prohibit després del cop d’estat que posà fi al mandat d’aquest darrer 1948 Caigut el dictador Pérez Jiménez 1958, el partit tornà a ocupar el poder amb els presidents Betancourt 1959-64, Raúl Leoni 1964-69, Carlos Andrés Pérez 1974-79 i Jaime Lusinchi des del 1984, en alternança amb la formació demòcrata-cristiana COPEI Partint d’actituds esquerranes, derivà cap a posicions de centredreta els anys 1960-70, i adoptà després una definició socialdemòcrata i s’…

El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de la nova constitució que…