Resultats de la cerca
Es mostren 2656 resultats
Catalunya Sí que es Pot
Política
Coalició electoral de l’esquerra alternativa.
Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de Podemos en les…
Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps
© Comissió Centenari de l’Estelada
Política
Polític.
Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…
Pau Claris i Casademunt
Retrat de Pau Claris, gravat que il·lustra el llibre Lágrimas catalanas (1641)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…
classe política
Política
Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s’hi.
Formulat per Gaetano Mosca, el concepte ha estat objecte d’un debat terminològic que comporta una qüestió de fons Els autors de la tradició elitista constaten l’existència en totes les societats polítiques d’una minoria de governants —la classe política o dirigent — que exerceix el poder Els marxistes, dins una teoria més àmplia del canvi polític, prefereixen el terme classe dominant , que deté els mitjans de producció D’altra banda, certs autors, com Raymond Aron, proposen el terme de categories dirigents o personal dirigent per denotar el fet que es tracta d’una pluralitat de categories…
estatisme
Política
Teoria política que propugna que l’estat realitzi i determini les reformes socials necessàries.
Bismarck i els economistes de càtedra foren els iniciadors d’aquesta teoria, que també rep el nom de socialisme d’estat i té per objecte combatre el socialisme
tirà | tirana
Història
Política
Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat
restauració
Història
Política
Període històric que comença amb aquesta reposició.
Les principals restauracions monàrquiques europees han estat l’anglesa 1660-1702, que suposà el retorn dels Stuart les dues esdevingudes a França, protagonitzades, la primera 1814-15, per Lluís XVIII de Borbó, i la segona 1815-30, per aquest i el seu germà Carles X l’espanyola, que restablí la monarquia borbònica Restauració
Enric Adroher i Pascual
Política
Polític, que emprà el pseudònim Gironella.
Germà gran d’Antònia Adroher i Pascual , estudià a l' Escola Normal de 1924 a 1928, any en que inicià l’activitat política dins la FAI i marxà a Madrid, on participà en les conspiracions contra la monarquia el 1931 fou un dels detinguts per prendre part en la fallida insurrecció de Jaca del 1930 Membre fundador del Bloc Obrer i Camperol 1931 i de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament 1934, de la qual fou secretari general, formà part del secretariat regional de la UGT de Catalunya Membre del comitè executiu del POUM des de la fundació 1935, en esclatar la Guerra Civil…
presidència del Consell Europeu
Política
Càrrec que presideix el Consell Europeu.
Fou instituït el 1975, amb la regularització de les reunions dels caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea en el Consell Europeu, que fins aleshores tenien un caràcter informal Fins el 2009, fou un càrrec rotatori i semestral, ocupat pel primer ministre o president de l’estat membre en què requeia la presidència Les seves atribucions es limitaven a preparar les reunions del Consell Europeu i a representar-lo davant del Parlament Europeu El Tractat de Reforma de la Unió Europea dotà la presidència del Consell Europeu d’un perfil més elevat el càrrec…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina