Resultats de la cerca

Funcionari del ministeri d’afers estrangers, organitzà un grup intellectual a Peterburg, d’idees socialistes, inspirades principalment en les de Fourier El grup fou acusat de conspiració i hom en desterrà o n'empresonà els membres

Fill del poeta Joan Alavedra , passà una part de la infantesa a l’exili francès Posteriorment retornà a Catalunya i es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada Copresident d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , partit del qual fou cofundador, el 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol dins el Pacte Democràtic per Catalunya, i reelegit el 1979, ara per Convergència Democràtica de Catalunya El 1978 fou un dels membres de l’anomenada Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979…

De confessió xiïta, estudià a la Universitat de Bagdad, on es graduà en literatura Des del 1968, dins del Partit Islàmic Dawa, participà activament en el moviment xiïta clandestí oposat al règim de Saddam Ḥusayn Amenaçat de mort, el 1979 s’exilià i visqué successivament a Jordània, Síria, l’Iran i novament a Síria Arran de l’enderrocament del règim baasista de Ḥusayn 2003 i l’ocupació anglo-nord-americana de l' Iraq , retornà al seu país i formà part del comitè que perseguí alts càrrecs del Ba't Integrat amb el Dawa en la coalició xiïta Aliança Unida de l’Iraq, la primera força en les…

El 1958 formà part de la Junta Patriótica que substituí el dictador Marcos Pérez Jiménez, i ha governat el país amb els presidents R Caldera 1969-74 i L Herrera Campins 1979-84

Representant dels interessos dels grans terratinents, defensà les prerrogatives reials per sobre del poder parlamentari i els privilegis de l’Església anglicana Ocupà el poder del 1710 al 1714 La instauració de la dinastia dels Hannover comportà la pèrdua de la seva influència, en ésser acusat pels whigs de defensar els Stuart, i romangué apartat del poder durant la resta del segle XVIII, fora dels períodes en els quals Jordi III utilitzà el seu suport per intentar de restaurar la prerrogativa règia i intervenir directament en el govern del país La reacció que es produí a la Gran Bretanya…

Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918

Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï…

Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos, articles, etc,…

Fill del compositor Antonio de Reparaz, intervingué de molt jove en la fundació d’entitats excursionistes i de viatges i en el Primer Congrés de Geografia Colonial i Mercantil, a Porto Publicà articles en revistes i diaris portuguesos i polemitzà amb Teófilo Braga, en defensa de la prioritat dels trobadors catalans com a introductors de la influència provençal a la península Ibèrica Braga hi avantposava els gallecs i portuguesos Des del 1878 collaborà en la revista de Barcelona El Viajero Ilustrado posteriorment s’establí a Barcelona, on conegué africanistes, com el geògraf català R…