Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
vet
Política
Dret constitucional
En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto…
Ban Ki-moon

Ban Ki-moon
© UN Photo/Paulo Filgueiras
Política
Polític sud-coreà.
El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i, posteriorment, a…
Gregori López i Raimundo

Gregori López i Raimundo
© UPC
Política
Polític.
Resident a Barcelona des del 1931, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes 1934 amb el seu germà Antoni president del sindicat de Banca de la UGT, i el 1936 s’integrà en les JSU i en el PSUC Comissari polític al front d’Aragó durant la guerra, de 1936-39, s’exilià aquest any El 1947 tornà illegalment al Principat i treballà en la reorganització del partit Empresonat 1951-54 i expulsat del país, el 1956 fou nomenat màxim responsable del PSUC a l’interior i des del 1960 alternà l’activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l’estranger Fou secretari general 1965-77 i president del PSUC…
Consell de la Unió Europea
Política
Òrgan de la Unió Europea que representa els governs dels estats membres.
Amb seu a Brusselles, fou creat el 1965 i anomenat fins al 1994 Consell de Ministres És el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea Els seus integrants un per estat són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la presidència de la Unió Europea , exercida fins al 2006 rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres i recau en el ministre d’Afers Exteriors corresponent Des del semestre del gener al juny del…
Yasser Arafat

Yasser Arafat (1999)
© UN Photo/Eskinder Debebe
Política
Nom amb el qual és conegut el líder palestí Muḥammad ‘Abd Ar’ūf Arafat.
El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses comunitats d’aquest país, des del…
Política. Antiga URSS 2019
Política
El nou president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva investidura a la Rada © The Presidential Office of Ukraine Sens dubte, el fet més rellevant de l’espai exsoviètic durant el 2019 van ser les eleccions presidencials a Ucraïna, entre el 31 de març i el 21 d’abril El mediàtic Volodímir Zelenski, estrella de televisió que l’any anterior havia registrat un partit polític amb el mateix nom que el seu programa Sluha Narodu ‘Servidor del Poble’, va guanyar els comicis contra el president en exercici, Petró Poroixenko, per un 73% dels vots a la segona volta El president electe va voler…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
Referèndum de l’1 d’octubre

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…
Unió Europea

Bandera de la Unió Europea
© Unió Europea
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…