Resultats de la cerca

Autor prolífic, de qualitat irregular, inscrit dins el corrent romàntic, és conegut principalment per la seva novella The Last Days of Pompeii ‘Els darrers dies de Pompeia’, 1834, on reconstrueix amb minuciositat i amb un estil grandiloqüent el món romà

Fou una de les grans figures culturals del liberalisme de la fi del s XIX Iniciat com a poeta romàntic, fou més tard un dels introductors continentals del parnassianisme i s’adscriví al Modernisme Són obres seves La batalla 1894, Bajo-relieves 1895, Las galeras de oro 1901, Atlántida conquistada 1906, Las ánforas y las urnas 1923, etc

Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860

El patetisme romàntic de la seva lírica patriòtica influí molt més enllà del seu temps El 1823 escriví la lletra de l’actual himne nacional d’Hongria, musicada per FErkel És autor de l’assaig Nemzeti hagyományok ‘Les tradicions nacionals’, 1826, on exposà els seus punts de vista sobre política literària Tractà de qüestions d’educació i de moral a Parainesis Kölcsey Kálmánhoz ‘Admonició a KKölcsey’, 1837, dirigit al seu nebot

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament de Playitas i…

Les investigacions historiogràfiques l'han identificat amb Josep Andreu Fontcuberta Militar com el seu pare, el 1828 s’exilià a Perpinyà on entrà en contacte amb el saintsimonisme Aquesta doctrina, la introduí, a partir del 1835, a Catalunya i a Espanya des de les pàgines d' El Vapor , aleshores òrgan del partit progressista, que passà a dirigir per l’octubre del 1836 aquell mateix mes d’octubre creà El Nuevo Vapor octubre-novembre del 1836, que, de nou amb la denominació antiga desembre del 1836, passà a defensar el partit moderat, fet que provocà fortes resistències i que l’obligà a deixar…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’…

Llicenciat en literatura a París 1932, fou diputat pel Senegal a l’Assemblea Constituent Francesa 1945-46 i a l’Assemblea Nacional 1946-48 Fundà 1948 el Bloc Democràtic Senegalès, convertit, després de l’autonomia, en Partit de Reagrupament Nacional, més tard en Unió Progressista Senegalesa 1956 i finalment en Partit Socialista Senegalès 1977 Creada la Federació Mali, fou president de l’Assemblea 1959, i des del 1960 president de la república independent del Senegal en trencar-se la Federació Instaurà un règim autoritari que els anys setanta introduí mesures liberalitzadores Intervencionista…

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…