Resultats de la cerca

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Tinent de l’exèrcit franquista durant la guerra civil, el 1943 es llicencià en medicina Anà evolucionant vers una oposició activa contra la dictadura en el si de moviments ciutadans, culturals i professionals Membre independent de la Taula Rodona 1966 i cofundador de l’ Assemblea de Catalunya , s’incorporà al PSC i fou elegit senador per Lleida 1977 dins l’ Entesa dels Catalans i, el 1979, regidor de Barcelona, responsable de l’àrea de Sanitat El 1983 abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d’Esquerra Escriví nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la…

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana  i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la biografia…

Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les…

Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen España del sur…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat fins a l’inici de la dècada dels noranta S’inicià molt jove en el moviment catalanista, vinculat al grup catòlic Torras i Bages, d’on passà als Catòlics Catalans En aquesta època es vinculà estretament a Jordi Pujol , del qual fou un dels principals collaboradors, i en la defensa del qual intervingué en el procés incoat contra ell 1960 per les autoritats franquistes Entre les activitats contra el règim que desenvolupà, cal esmentar també la creació de la Taula Rodona 1966, la campanya “Volem bisbes catalans” 1966, així com…

Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’enclavament d’…

Llicenciat en dret i ciències polítiques i de l’administració, ha centrat l’activitat professional en la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret a l’habitatge Del 2006 al 2014 fou degà del Collegi d’Advocats de Terrassa, càrrec des del qual, davant l’onada de desnonaments conseqüència de la crisi del 2008, impulsà la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’Estat espanyol i en promogué l’expansió arreu de Catalunya, juntament amb la Taula del Tercer Sector Adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia Espanyola 2009-14 i…

Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a  Convergència Democràtica de Catalunya  1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…